Palau de la Música Catalana

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

 
Autor: Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).
Nom de l’edifici: Palau de la Música Catalana
Cronologia: 1905-1908 Localització: Barcelona
Estil: modernisme Materials: ferro, vidre, ceràmica i maons
Sistema constructiu: amb materials industrial
Context històric: Catalunya va viure l'últim terç del XIX una gran renovació cultural, reflectida sobre tot en la literatura, la mú sica, les arts plàstiques i l'arquitectura. Tot plegat formava part de la Renaixenç a, que va fer ressorgir els valors catalans, juntament al creixement de Barcelona per la indú stria i el comerç. L'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme que s'estengué a tots els àmbits.El 1888 Barcelona organitzà la primera Exposició Universal d'Espanya. L'Ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir Barcelona en una gran ciutat europea.
Anàlisi formal:
Els elements de suport són un entramat metàl·lic i columnes de ferro que formen l’estructura d’una “capsa de vidre”.Altres materials són la ceràmica, els maons i la terrissa artística. Els murs són alliberats de la funció de suport, com en el gò tic.També s’utilitzen elements populars, com els revoltons, la terrissa, la rajola... Estructura: Mixta. La planta baixa é s d’arcs com gò tics i grans pilars de maó . Al primer i segon pis hi ha una estructura de peus drets, bigues de ferro i volta de revoltons, però també hi ha arcs que formen diferents tipus de volta. Els murs só n de tancament (mur cortina), sense sostenir res i, en bona part, só n vitralls.
Espai interior: Es divideix en tres blocs: Accessos, auditori i escenari. A la part de baix de l’escenari hi ha un fris de mosaic corbat que representa 18 dones inclinades que toquen diferents instruments: só n les muses de la Música.








El fons de la paret é s de trencadí s vermell, de tons variats; les dones tenen cap i cos esculpit i les faldes fetes amb mosaic petit, totes diferents. Interpretació: La seva inauguració fou carregada de fort simbolisme, perquè en ser col·locada la primera pedra, en una capsa metàl·lica s’hi van disposar unes medalles de la «Unió Catalanista».
El dia 23 d’abril de 1905, diada de Sant Jordi, es va posar la primera pedra. L´Orfeó Català és una entitat fundada el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives. Més enllà del fet coral, l'Orfeó Català és una institució capdavantera de la cultura catalana durant aquests ú ltims cent anys. El Palau va néixer com a seu de l’Orfeó Català, institució emblemàtica de Catalunya. Va tenir des del principi un fort carà cter simbò lic. Hi participaren artistes catalans carismàtics, s’usaren materials populars, les referències a la pàtria catalana só n constants (San Jordi, la senyera, les muntanyes de Montserrat...). L’obra fou costejada per les aportacions Populars i pels Amics de l’Orfeó. Costà
un milió de pessetes.
 Hi ha una línia vertical que va des de la primera pedra (quadrada, a la sala d’assaigs), que diu Orfeó Català, fins la clau que tanca el prosceni (rodona), que té escrit Palau de la Música Catalana, passant per la senyera, al fons de l’escenari: així , orfeó, música i Catalunya queden units, com ja ho diu el nom del lloc, repetint-se als tres llocs el gentilici català. També, a la façana, al capdamunt de la cantonada hi ha l’escut rodó amb el nom del Palau, unint les línies verticals de la senyera amb les horitzontals del pentagrama.
Doble
funció: seu de l’Orfeó Català i sala de concerts. Fou una exaltació del modernisme al integrar totes les arts (arquitectura, pintura, escultura, arts decoratives). Enllaç a amb el gò tic nacional i responia a les demandes de modernitat d’una burgesia industrial però a l’hora culta i nacionalista.

Entradas relacionadas: