Palau de la musica catalana fitxa tecnica

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB

 
Torre Eiffel (1887-1889) Estil: arquitectura de ferro
Enorme estructura metàlica feta amb més de 18000 peces de ferro encreuades i agafades amb més de 2'5 milions de cargols, que s'aixeca fins a una alçada de 324m(24 últims metres d'antena afegida posteriorment.). La seva forma piramidal dividida en 4 parts separades per 3 plataformes, potencia la sensació de verticalitat. El primer bloc arriba fins a una alçada de 57m i fa les funcions de base. Aquesta estructura de planta rectangular la formen 4 grans pilars inclinats que descansen sobre 8 gats hidràulics i que estan units mitjançant 4 arcs. A sobre d'aquesta planta, s'aixequen unes altres 4 potes amb una lleugera inclinació cap endins, fins a l'alçada de 115m, on hi ha la segona plataforma. Més amunt la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i que arribin fins a un miradors situat a 274m d'alçada. Els 4 costats són idèntics. Aquesta característica, que respon a una clara necessitat d'estabilitat de l'estructura va ser vista conceptualment com un prototipus de la simetria. Al seu interior hi ha escales i ascensors que permeten l'ascens i descens dels visitants, així com també una gran nombre de restaurants, magatzems, botigues i un museu situats a les dues plataformes inferiors.
Casa Tassel (1892-1893) Estil: modernista
Presenta una única façana vista que dóna al carrer, en la qual es poden reconèixer a traves del sinuós sortint central de vidre flanquejat per finestres estretes i allargades, els tres pisos en que esta estructurat l'edifici. En aquest cos ondulat destaquen la sèrie de finestres separades per columnes de pedra a l'altura del primer pis, així com també les petites columnes de metall d'uns capitells originals que divideixen els grans finestrals dels pisos superiors. A l'interior, l'espai rectangular de les plantes es distribueix en alçat en 3 pisos als quals s'accedeix mitjançant una escala que neix al vestíbul. L'escala obliga a situar la resta de les estances només a un cantó del passadís, fet que trenca la disposició tradicional d'ambdós costats. Al primer pis hi ha vestidor, jardí a la part del darrere, un guarda-roba i diverses sales d'estar. Els dormitoris dels propietaris ocupen el segon nivell, mentre que al tercer pis hi ha la sala de treballar del senyor Tassel i les habitacions dle servei. Decorativament l'interior està dominat per la sensualitat que dona la línia corba (coup de fouet) que permet crear una harmonia ornamental total inspirada en la natura. En aquest sentit, la precencia del ferro es bàsica, la funció estructural del qual(columnes i bigues al sostre) no nomes permet prescindir de murs de càrrega, sinó que també adquireix un caràcter ornamental valuós. En aquesta mateixa línia decorativa i funcional, Víctor Horta va pensar els mosaics dels terres, els panys de les portes, els llums, el paper pintat de les parets i les vidrieres de colors etc, que permeten dotar l'edifici de gran lluminositat i coloració.
Palau de la musica catalana (1905-1908) Estil: modernista
Situat en un xamfrà de confluència de carrers. L'edifici presenta dues façanés de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada amb arcs apuntats i decorada per columnes de rics mosaics i busts escultòrics. L'edifici es tanca amb un àtic decorat ambmosaics de Lluís Bru, i una cúpula a la terrassa. L'aspecte més rellevant a l'exterior es el grup escultòric de Miquel Blay dedicat a la cançó popular, presidit per Sant Jordi, a la confluència de les dues façanés

Entradas relacionadas: