Paraules acabades en issim

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,94 KB

 
2consonàntica o i semivocal: paya, reya, ceya, aguya, poí; desapareix la iodització di la ll intervocàlica està en contacte amb una e: vea (vella)/ la e i o obertes normarment tenen una forta obertura./ els sufixos -qua, -gúa es mantenen però a eivissa hi ha exemples de monoftongació: gòtllera (guatlla) cont (quant)./ A final den mots esdrúixols, precedida de i desapareis gabia (gabi) història (histori) família (famili)./ la vocal final -qua, -gúa, passa a -ko, -go ./ v labiodental com al tarragoní, però sense recessió: vi /v/, vedell /v/ fins i tot s'imposa la labiodental a bicicleta /v/./ -r final només s'articula en formes verbals seguides de pronom: fer-te /rr/ fora d'aquestes formes verbals, en mallorquí vibrant múltiple: corr (cor), orr (or)./ com el valencíà: les consonants finals -nt, -lt, -ng, -nc es pronuncien en mallorquí i menorquí. Font, alt, jonc, fang./ Caiguda de la -s- (o -c-) intervocàlica, no tant a Eivissa: camia (camisa), fuell (fusell), roegar (rosegar)./ Morf.desinència 0 de la persona prs.Ind. Dels verbs en -ar i en -ir, jo cant(o), jo fuig(fujo), trob(o), sent(o)./Les desinències 4ª i 5ª del mateix prs: -am, -au, en lloc de -em, -eu. Ex. Cantam, cantau. Això trenca l'ambigüitat amb el prs. Sub./ imp.Sub. -às, -asses, -as, la 1ª conjugació, menys a Menorca cantàs, cantasses./ Prons per. En form, plena me, te, se, nos, vos, se: vos ha enganat, se mor./ art. A partir de -ipse,-ipsa, -ipsum: es, sa, excepte a Polensa./ Sint. CD + CI en pron: "la te duré"/ v + pron. Accent sobr el pron, com rossellonès:seu-té, vés-hi./cas oblic: per jo (per mi)./ pret. Comp. Amb auxiliar ésser "som anat"(he anat) "ets vingut"(has vingut)./ Lex.castellanismes: adiós, grave, besos, sombra./ arcaismes: ca (gos), al·lot (noi), ver (veritat), capell (barret)./ com l'occidental: torcar (eixugar), bres (bressol), morro (llavi)./ ROSSELLONÈS: reducció del sistema vocàlic, no distingeix /3/, /0/ són /e/, /o/./ Evo. O>u llup,

buca/ absencia de a final àtona. Gabi (gàbia), besti (bèstia)/ a, e àtones>(neutre) o àtona>u/desplaçament de l'accent del verb cap al pronom enclític, mastegá'l, mastega-hí./ la vocal neutre tendeix a desaparèixer en els casos: -en posició pretònica seguida de r: prell (parell) -en hiatus rim (raïm) -en posició final de mots esdrúixols acabats en -ia: famili, gabi..-per assimilació vocàlica: pitit, lligir. - per assimilació de consonant palatal veïna: ginull,dixar. -es canvia en /u/ per assimilació a una tònica velar (o,u): esturnut (esternut)./ Iodització /\/ /y/ sisteya, n'r (tendre), l'r (moldre) cau la d (t3nrra)(m0lrra)./ Morf. 1a pr, prs, ind,-i canto -canti/ participi -it: naixit (nascut)/ desplaçament de l'accent en els infinitius plans (aguts a la resta del català)/ No fa pl. De n. En -ns, pa pas (pans)./ manquen els superlatius orgànics en -íssim s'usa un munt./ Sint. manca de la partícula no a les frases negatives per evitar la redundància com en occità i francès, (vinrà pas)/ Lex.Influen, fran. I occità nugues (nous), ribera (riu) rega (solc) occitanismes: veire (got) fedes (ovelles), Gal·licismes roba(vestit) futell (butaca)./ ALGUERÉS: fon. Distribució semblant a la del alencià: 4 graus d'obertura i 7 fonemes=català central/ /e/ ll.V > /e/ figidu>fred nitidu>net / els diftong formats per les vocals externes (iu, ui) solen pronunciar-se com a creixements (wí,yú) kwína (cuina), Kwít (cuit) vjúra (viuda)./ o,u > u però la o es manté en alguns casos per influéncia de l'italià: ocupar /o/ comú /o/./confusió de l/r ploro = /prorr ./ Morf. el gènere de certs n. No es correspon amb el català normatiu: la gel, la dolor./ davant un n. De parentiu mon, ton, san, ma, ta, sa./ desinencia 0 del pr.Ind.1a per. Cant./ articles actuals, lo(s), la(s)./NORD-OCCIDENTAL/ LLEIDETÀ: fon. pronunciar /3/ la vocal a àtona final de mot. Morfosin. 1a,2a,3a,per,sing i 3a pl, pr,sub, terminació en -o/ TortósÍ:Morfosin. paraules acabades en -st fan el pl. Afegint-hi -s

Entradas relacionadas: