Paraules contraries

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,09 KB

 

Símil: Bullirà el mar com la cassola al forn Metàfora: La pura neu del coll Metonímia: van prendre unes copes Sinècdoque: Respecten els cabells blancs (la vellesa). Sinestèsia: Se’ns va morint la llum, que era color/de mel, i  ara és color d’olor de poma Apòstrofe: Abril, no et torbis! Pren volada Epítet: Carbó negre. Eufemisme: Substitució d’una paraula inadequada El·lipsi: una o més paraules es sobreentenen en el text. Hipèrbole: Aleshores sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper.  Lítote: No és dolent (es bo)  Antítesi:  M’exalta el nou i m’enamora el vell. Ironia: Amb aquesta cara de babau, segur que entén perfectament. Oxímoron: Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles. Perífrasi: Van dinar a la ciutat del l’amor Personificació: El llop reia. Al·literació: Un plat ple de pebre. Paronomàsia:  Per mal agent, cruel, urgent. Anàfora: Comença a dir-los incults, incults els hi va tornar Epanadiplosi: L’aigua freda, l’aigua calenta, l’aigua...  Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules. Aposició:  Salvador Dalí, pintor surrealista.   Epímone: repetir de manera contínua una paraula Gradació: enumeració progressiva de diversos termes.  Homofonia: Dins quin cap cap que el nostre cap se n’hagi anat cap al Cap de Creus.  Encavallament: Ala bora del mar tenia/ un xalet Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura sintàctica en frases seguides. Pleonasme: Si vull combatre / no vull combat. Quiasme: Quina grua el meu estel, / quin estel la meva grua! J Salvat-Papasseit

Entradas relacionadas: