Perque es diu mirall trencat

Verbs: nom.(sing.Plur.) Pers.(1,2,3). Temps. Aspecte ( perfectiu i imperfectiu(present, imperfet dindicat., futur, condicional.). Mode( imperat. Subjunt. Indicat.)

INDICATIU
Present: cant-o Perfecte:he +part.
Imperfet:cant-ava Plusquamperfet: havia +part.
Passat simple: cant-í//-ares Passat anterior: haguí//eres +part.
Futur: cant-aré Futur Perfet: hauré +part.
Condicional: cant-aria Condicional perfet: hauria/haguera +part.

SUBJUNTIU
Present: Cant-i Perfet: hagi +part.
Imperfet: Cant-és Plusquamperfet: hagués +part.

IMPERATIU: - / cant-a / cant-i / cant-em / cant-eu / cant-in

Pronoms:
CC/CRV/C.PRED+de: en (en, n, -en, n)
CC/CRV/C.PRED-de: hi (hi, -hi)
CD:el, la, els, les(determ.) En(indeterm.) Ho(neutre)
Atribut:el, la, els, les. Ho(indet.)
CI: li, hi, els

MIRALL TRENCAT: La novel·la es psicològica. Interessa lanàlisi íntim dels personatges, que lluitant contra els seus enemics descobreixen el significat de la vida i la seva pròpia identitat. Lobre contés un seguit dimatges-símbols que evolucionen. També el món simbòlic es desplega al llarg de la novel·la amb multituds de detalls amb doble significat. MT, es un tractat de tècniques narratives perquè combina diferents perspectives. Lautor//narrador//personatges. Rodoreda hi va introduir la Omnisciència editorial(Narració en 3era pers. I en passat. Es combina lescena amb el sumari), la Omnisciència Narrativa(Narració en 3era pers. Dun sol personatge), Lobjectivisme de narrador (Narració en 3era persona de fets externs). Labsència de narrador(Presentació directe, en 1era pers., el que pensa el personat. En aquell moment).
La importància dels secrets(molt important en la 3era part que es on es descomposta tot, es la part fantàstica, meravellosa), perquè es diu mirall trencat(no reflecteix la realitat).

Lit. Trobadoresca: nascuda a les corts occitanes. Feta els s.XII i XIII, basada en lamor cortès, paral·lel al feudalisme, i e el què hom, jura fidelitat a midons. Aquets són vigilats per els lausengiers, amics i servidors del gilós. Es representat per els trobadors,distribuïda pels joglars. Els seus gèneres són la dansa i Balada(història de desamor, finalitat ésser ballades), la cançó(Amor, expressaven els seus sentiments), la albada(disgust dels amants que després de passar la nit junts, han de separar-se), la pastorel·la(trobada al camps dun cavaller i una pastora a la qual intenta seduir), el plany(lamentació fúnebre que plora la mort dalgú), i el sirventès(poesia moralitzadora).

Prop. Textuals: -La coherència:dona unitat de significació al text, ha dincloure linformació general i exclouen la innecessària. -La cohesió:oracions ben construïdes i ben interrelacionades a través de connectors, signes de puntuació, el manteniment dels referents(el·lipsi, substitució pronominal i lèxica). Recursos de cohesió basats en la referència:coreferència(lligam directe entre 2 elem.), anàfora(elem. Relacionats tenen en mateix referent), proformes(relacions substitutives que reemplacen elements del text), repetició(relació lexical), el·lipsi(eliminar del text fragments dinformació), substitució lèxica(sinònim, hipònimautomòbil-furgoneta, hiperònimpera, fruita, perífrasisel barça, el club blaugrana, el campió de la copa,..., metàfora). -concordança morfològica(gènere, nombre, persona, temps, mode, aspecte). Recursos basats en la connexió: els connectors, la flexió verbal. -Ladequació: escollir el codi més adequat per a cada situació. -Correcció lingüística: 2 tipus dincorreccions: vulgarismes(bora nit), barbarismes(agafat daltres llengües).