Personatges la plaça del diamant

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,25 KB

 
Mercè Rodoreda, La plaça del diamantEn el fragment analitzat de La plaça del diamant, se’ns presenta la protagonista, i narradora, la Natàlia, amb en Quimet a la plaça que dóna nom a l’obra durant les festes del barri. La Natàlia hi havia anat acompanyada de la Julieta, mentre que en Cintet acompanyava en Quimet. Però ambdós personatges perden els seus respectius acompanyats i acaben iniciant una conversa. La Natàlia se sent atrapada per la situació i intimidada per en Quimet i la confiança amb que la tracta, i ho metaforitza afirmant que tenia la sensació que era incapaç d’alliberar-se de la mirada (ulls de mico) d’en Quimet. D’altra banda, l’autora es val d’altres metàfores per transmetre’ns l’angoixa que pateix la protagonista, una d’elles la goma que l’estreny i l’impedeix respirar, així com per l’ús del polisíndeton. De la mateixa manera, la Natàlia també se sent sola i culpable, i ens ho il·lustra dit sentiment recalcant que ha perdut la Julieta i recordant a la seva difunta mare.


El fet que en Quimet li canviï el nom i ella acabi per acceptar-ho ens ajuda a perfilar el seu caràcter; segurament és una persona insegura i dèbil i com a conseqüència fàcilment influenciable. Aquesta tècnica basada en símbols molt utilitzada per Rodoreda que consisteix en prendre un fet trivial per utilitzar-lo com a conductor que dirigeixi cap a un tema més profund i ens il·lustri com se sent el personatge, és un dels trets més característics de la prosa d’aquesta autora, basant-se en l’obra de Porceau (A la recerca del temps perdut).Una altre de les característiques de la prosa de dita autora és la mescla entre estil directe i indirecte per narrar els fets, donant un to més íntim que dóna la sensació de ser el pensament escrit del protagonista sense prèvia reflexió, sense intermediaris entre el protagonista i el lector a la narració, que rep el nom de literatura parlada, aparentment molt senzilla però de fet requereix molta dedicació.Mercè Rodoreda és una de les novel·listes més traduïdes degut a la qualitat literària de les seves obres. Les seves obres també les caracteritzen una forta dosis de Realisme, present no només en els temes sinó també en la manera de tractar el temps (ritme constant) i en l’objectiu d’ apropar el lector al protagonista a través d’un to col·loquial normalitzat. D’aquesta manera utilitza un estil col·loquial (frases fetes) per parlar de tòpics literaris (horror, tristesa i injustícia), trencant la barrera present entre ells.

Entradas relacionadas: