Personatges terra baixa

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,64 KB

 

El llibre està marcat per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa, en la qual es contraposa durant tota l'acció dramàtica de l'obra el conflicte entre aquests dos mons. Aquests dos termes prenen a més del significat geogràfic denotatiu, un significat valoratiu contraposat. Aquests dos mons són presentats com dos espais antagònics, presentant la Terra alta com el món idíl·lic que es caracteritza per la puresa i la bondat, i la Terra baixa com el reflex d'una societat pagesa degradada per l'explotació i el materialisme, que caracteritza els seus personatges com a malvats i mesquins. La relació d'exclusió entre els dos espais es veu reflectida més enllà de la simple comparació física dels espais, arribant a estrats com per exemple, la forma d'actuar o el llenguatge del personatges dels seus respectius espais./La Terra alta representa el Pirineu, descrit com un lloc sense pecat i on la corrupció de la mà de l'home no ha arribat, ja que és un lloc verge, un lloc bo per naturalesa on viu el Manelic i, per aquesta raó, ell tindrà les característiques que també pertanyen a la Terra alta. És l'espai utòpic, solitari, irreal i idoni que permet el compliment dels desitjos més pregons.L'altre espai antagònic, la Terra baixa, és l'espai on transcorre la major part de l'obra, i el representa com el lloc on es concentra el mal del món, en el qual la corrupció, el pecat i la malícia de l'home conviuen en un mateix espai, però és especialment marcat en els seus habitants. El lloc que representa la Terra baixa és la vila o la ciutat on succeeix tota la trama dramàtica de l'obra./El duro i la sang són la representació dels dos sistemes antagònics que regeixen aquell món només equilibrats per la llei de la propietat. El primer és el símbol de la llei de l'home propi de la terra baixa, i l'altre és la llei de la terra alta. Per aquesta raó, en el moment que la Marta s'adonà de l'amor amb el Manelic hagué de sagnar, trencant així el lligam amb el Sebastià i el món de la terra baixa; es un acte de purificació que esborra el pecat i la culpa que l'atrapava. El paissatge de Joan alcover: és un paissatge amb figures que humanitzen l'entorn (es contraposa amb el paissatge de Costa i Llobera que és un paissatge solitari). Un bon exemple del paissatge de Joan Alcover es troba a relíquia.-actitut d'anyorament; és un paissatge mes aviat anyorat que posseit. -és un paissatge idealitzat, poetitzat: un paissatge “irreal”


La novel·la. Just quan la burgesia pren un protagonisme social i polític indiscutible a tot Europa, la novela viu també un moment brillant, que fa que els autors s'afanyin a complaure els gustos d'un public lector d'emocions. La novel·la moderna europea constitueix una història paral·lela al desenvolupament de la ideologia burgesa, bàsicament urbana, sobretot perqè els autors s'adapten als gustos dels lectors, i aqests lectors cal cercar-los entre l'estament burgès. //La literatura només té un lector poderós: el lector burgès. S'observa, també, com augmenta el public lector femení. Podríem afirmar que la burgesia del s.XIX no necessita evadir-se cap a mons desconeguts i fantastics a través de la lectura perqè el seu propi nom li es molt plaent, i és aqest món el que espera trobar reflectit a les novel·les. El capdavanter de la Concepció de la novel·la com a expressió de la mentalitat burgesa del s.XIX , per tant, el pioner dek que entenem com a novel·la realista va ser l'escriptor francès Honore de Balzac, autor de "la comedia humana". El concepte de Realisme va estretament lligat amb el concepte de versamblança literària. Qualificam de "versemblant" tot allò que és possible, que ens és creible. La novel·la realista és aqella ficció literària que , sense ser veritat, pot semblar-ho. El corrent realista s'escampa per tot Europa i les novel·les de tots els escriptors aviat foren traduides i llegides a tots els paisos.// Per altra banda trobam el Naturalisme, que en termes de literatura, ho entenem com aqella teoria proposada per Emile Zola a la segona meitat del s.XIX que pretén dotar la novel·la d'unes característiques gairebé cientifiqes per tal que les obres literaries col·laborin a l'estudi de l'espècie humana. Emile Zola é sl'autor que marcarà el naixement del Naturalisme noveistic. En el pròleg de la seva novel·la Zola admet que la proposta literaria escriu neix del mateix Realisme, encara que en vol ser una superació, o una continuació. Podem definir, aixi, que le Realisme pretén abraçar tota la realitat, mentre que el anturalisme agafa, d'aqesta realitat, només el fragment o els fragments que mareixen une studi especial. És per aqest motiu que les novel·les naturalistes s'umplen de personatges molt peculiars.// Quan al s.XIX els escriptors catalans varen voler escriure en prosa es varen trobar que practicament no hi havia producció narrativa des del final de l'Edat Mitjana , de "Tirant lo blanc". Encare que l'únic autor de novel·les en català del s.XIX que es pot considerar plenament realista, es Narcís Oller...

Entradas relacionadas: