Tots els personatges tirant lo blanc

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB

Tirant lo blanc: cavaller, valent, fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces.

Carmesina: és un personatge d'una gran bellesa amb un sol objectiu, conservar la seva virginitat. Té una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament d'ella, però de vegades es deixa endur molt facilment per les influències dels altres.

Diafebus: és un cavaller culte prestigiós i fidel. És amic íntim de Tirant i el seu propi cosí, company d'armes. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macedònia.

Estefania: donzella de Carmesina i íntima amiga, esposa de Diafebus.

Emperador: és l'amo de l'Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se'n adona del què passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina.

Emperadriu: és una persona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i molt amable en uns certs àmbits, ja que amaga al seu marit la seva relació amorosa amb Hipòlit.

Hipòlit: és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense gaire experiència i s'expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l'Emperadriu.

Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt intel·ligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant en les arts de seducció, per atreure a Carmesina.
Viuda Reposada: és una persona odiosa, ja que intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perquè està enamorada d'ell, i intenta distenciar-los amb enganys.

Ramón llul: figura excepcional en tots els sentits, va viatjar per tot el mon conegut, va discutir amb els savis mes eminents de lepoca, va relacionar-se amb papes i reis, va escriure un total de 243 obres, una de les seves característiques mes rellevants de la seva obra es lextraordinaria coherencia del seu pensament. Tota la seva obra responia a uns objectius precissos i fonamentals que segons que explica en la vida coetania li van ser relevats directament per Déu en el moment de la seva conversió. La producció intelectual de llul es molt extensa i variada, va escriure la seva obra en diverses llengües.
Cronica de Jaume I (1244-1276) 4 parts: narra els esdeveniments historics succeits al voltant del seu regnat, la primera part es la menys precisa, la segona es mes detallada, la tercera es la menys breu i la quarta torna a ser mes detallada
Cronica de bernat desclot: (1283-1288) tres apartats, utilitza cançons de gesta, els fets contemporanis de lautor es narren amb la cura i la precisió propies dun cronista oficial,

Cronica de Ramón muntaner: (1325-1328): la cronica mes extensa de les 4 que nhi han. Amb forma de recull de memories, com les de Jaume I i pere III.

Cronica de pere III el ceremonios: (1383-1385)lultima cronica, recull els regats de pereIII i el seu pare, es concebuda com un llibre de memories
Literatura moral i religiosa: el cisma doccident va marcar la fi de ledat mitjana i va obrir una crisi espiritual i de pensament que va condicionar levolucio de la societat entre els segles XIV i XV, en aquest context trobem tres figures de la literatura vinculades a estaments religiosos que van pretendre frenar o conduir aquesta evolució social, Francesc eiximenis, sant vicens ferrer, anselm turmeda.


Entradas relacionadas: