La plaça del diamant resum

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,08 KB

 
MERCÈ RODOREDA va néixer l'any 1908. Fou autodidacta perquè per motius familiars només va anar a escola fins els 3 anys. Va viure en un ambient familiar molt peculiar, on el seu avi era la figura més important, qui l'inculcà en la literatura, li transmeté l'esperit catalanista i l'admiració per les flors. La família li imposà un matrimoni forçat que resultà un fracàs absolut. Un cop separats, Rodoreda emprèn una nova vida, en què comença a escriure novel·les. En aquestes primeres novel·les ja apareix el tema de la infelicitat en la vida amorosa i els homes insensibles. La guerra civil va desbaratar la seva trajectòria literària i s'exilià el 1939 a París, on conegué la seva futura parella, Armand Oriols. Va viure la invasió nazi a França i el setge de la ciutat d'Orleans. Acabada la guerra es quedà a París i reprengué l'escriptura de contes, cartes... A la segona meitat del 50 va començar a escriure novel·les com Vint-i-dos contes i més endavant La mort i la primavera, El carrer de les camèlies... El 1959 començà a redactar La Plaça del Diamant, sota el nom Colometa, obra que tengué un gran èxit. Les característiques de la seva obra es divideixen en tres etapes. Primera etapa: obres on hi ha temes i plantejaments propis de la novel·la dels anys 20 i 30. Introdueix el tema de la marginació de la dona. Segona etapa: els anys 60 són el moment de màxima creativitat de l'autora i escriu la Plaça del Diamant. Tercera etapa: caracteritzada per la maduresa creativa, apareix Barcelona abans de la Guerra Civil i després. Finalment, els seus darrers llibres mostres espais que corresponen a un poble de Girona, Romanyà de la Selva.


Entradas relacionadas: