La plaça del diamant resum per capítols

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,89 KB

 

PERE CALDERS
Neix a Barcelona al 1912, on també va morir lany 1994.
Quan acaba els estudis primaris, es matricula a lEscola Belles Arts, i treballa, com a periodista i dibuixant en revistes com p.Ex. LEsquella de la Torratxa (revista dhumor satírica).
En començar la Guerra va participar en publicacions de caire polític i el 1937 es va allistar com a voluntari al bàndol republicà.
En acabar la Guerra ca anar a un camp de concentració a Barà on va aconseguir evadir-se i va aconseguir escapar.
Després dun temps a França sen va anar a Mèxic. Allà treballava en una editorial i col·laborava.
Retorna a Barcelona el 1962. Lèxit popular li va arribar al 1968 amb una obra anomenada Antaviana.
1978: de goll a gom fa a questa obra.
1986: Li concedeixen el Premi d Honor de las Lletres Catalanes.
Destacat per se contista.
Admirador dEdgar Allan Poe i Kafka.
En els seus contes sempre hi ha un acte insòlit.
Espais anònims i personatges quotidians.
1936: El primer Arlequí. (contes)
1955: Cròniques de la veritat oculta. (contes)
1978: Invasió subtil i altres contes.
1964: Aquí descansa Nevares. (única novel·la)


MERCÈ RODOREDA
Nascuda a Sant Gervasi al 1908 i va morir al 1983 a Romanyà de la Selva.
De petita li va marcar les històries del seu avi.
Mai anat a la universitat.
Als 20 anys la van casar amb el seu oncle (34a), acabat darribar dAmèrica
amb diners, gràcies això, va escriure Aloma. Va tenir un fill amb ell, encara que aquest casament va ser un trauma per a ella.
És autora de dos obres maestres:
-Mirall trencat.
-La plaça del diamant.
Abans de la guerra va escriure 4 novel·les però només va ser salvada Aloma.
Durant la guerra treballa com a correctora de català en un organisme de la República.
1936: sexilia a França, inicia una relació amb lescriptor Armand Obiols.
Durant lexili: viu a París, Bordeus i sobretot a Ginebra.
Escriu les seves grans novel·les.
1972: Torna a Barcelona.
La plaça del diamant.
Enfoc universal, estil i llenguatge.
-Protagonista: Colometa (UNIVERSAL)
-Ens explica en passat el seu món, la seva vida aparentment des de lòptica duna dona ingènua, ignorant i feble.
-Contrast entre tragèdia de la guerra i les coses intimes de la Colometa.
-Rebobina la seva vida fins que coneix al Quimet.
-Associació didees.
-Innovacions: escriptura parlada; va evocant els fets a viva veu. Discurs parlat.
-Simplicitat de llenguatge; llenguatge popular.
-Visió capes populars.
-Colometa : Republicana però no fuig.

Entradas relacionadas: