La plaça del diamant símbols

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,47 KB

 
conclusions:Natàlia, amb Quimet, esdevé mare, esposa i criada. Perd la possibilitat de realitzar-se i de tenir una identitat pròpia; per això es mostra tan passiva. Només al final, quan s’allibera d’aquests rols aconsegueix reconciliar-se amb ella mateixa.Na Natàlia, amb n’Antoní, el segon marit, pot ser una persona adulta sense que la necessitat d’amor li anul·li la personalitat; no li cal perdre la seva identitat ni ser l’objecte dels desigs d’un altre, com li passava amb en Quimet. N’Antoní, a causa de la impotència, no pot ni necessita reafirmar la seva identitat masculina, amb la qual cosa renuncia a sotmetre na Natàlia; és a dir, que no pot assumir el paper dominant de la societat assigna a l’home en relació a la dona. Això és el que permet a Natàlia preservar la seva identitat. La novel·la proposa trobar espais per a l’amor basats en el diàleg i no amb la submissió i el domini.Com es pot interpretar la paraula “contents” que tanca la novel·la? Les relacions de parella només són possibles com arivalitat i només un pot conservar la seva identitat a costa de l’altre (castració d’Antoní o anul·lació de Colometa) Aquestes relacions només són satisfactòries quan cap dels dos vol imposar-se a l’altre, quan són equitatives. Un dels grans mèrits de la novel·la és que aconsegueix esborrar les fronteres entre història i anècdota personal, entre vida exterior i interior, de manera que ens fa sentir molt més cruament els efectes de les tragèdies col·lectives, de la guerra, de la destrucció sobre la gent innocent.  elements de la llengua oral:Frases curtes Juxtaposició o coordinació predominen sobre la subordinació Lèxic quotidià Repeticions Diminutius Onomatopeies Ús de l’estil indirecte Sintaxi senzilla Descripcions exhaustives.recursos estilístics:La minuciositat, especialment en les descripcions L’inesperat. Sobretot en descripcions i comparacions, l’autora introdueix un element sorprenent entre els quotidians Atenció al detall, capacitat d’observació Ús dels colors associats a estats d’ànim Fa el mateix amb el temps atmosfèric Elements lírics: flors, ocells, petits objectes,... Distància emocional La repetició Els símbols Sovint Natàlia no és el subjecte de les seves pròpies accions Ús del monòleg interior  la narradora:Narradora homodiegètica: és alhora narradora i personatge. La narradora rememora el passat des d’un present indeterminat.No sabem a qui narra la seva vida ni perquè la narra. Amb tot, cal distingir-les, la narradora ens conta la història de la protagonista, però no intenta “explicar-la” La narradora intenta reflectir l’absurd de la vida i l’angoixa existencial de la protagonista que no sal “què ha vingut a fer al món”. Sembla que els altres parlin per boca seva, es limita a transmetre els pensaments i les decisions dels altres.  estil:L’estil tan peculiar de la plaça del diamant es basa en l’equilibri i harmonia entre dues opcions expressives aparentment contradictòries: L’oralitat
–El lirisme Aquesta forma d’escriure ha rebut el nom d’ escriptura parlada

Entradas relacionadas: