Població Activa Espanyola: Atur i Migracions

Població Activa Espanyola

La dinàmica dels sectors productius

A mesura que una societat es desenvolupa, es produeix un transvasament de la població activa de l’agricultura a la indústria i, posteriorment, de la indústria al sector de serveis o terciari.

El creixement del sector terciari és producte de l’augment de la renda i es tendeix a multiplicar i diversificar el consum de béns i serveis.

Situació de la població activa a Espanya

La població activa és el conjunt de persones de 16 i més anys que estan ocupades, és a dir, que treballen a qualsevol dels sectors d’activitat econòmica. A més, s’hi inclouen les persones que ara estan buscant feina per primera vegada o les que es troben en atur.

La diferència entre la població activa i la població ocupada és la població aturada, que, a partir de la crisi econòmica actual, ha anat augmentant i això ha fet de l'atur un dels problemes més greus del nostre país.

Entre la població ocupada, una majoria (el 70%) té contractes indefinits; en cas de perdre el lloc de treball, han de ser indemnitzats d’acord amb el seu sou i l’antiguitat. El 30% té contractes temporals que s’extingeixen quan venç el termini fixat amb l’empresa.

L’Estat, per frenar l’atur, incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits.

El problema de l’atur

El problema de l’atur depèn fonamentalment del creixement econòmic. Quan hi ha crisi, les empreses limiten els seus costos de mà d’obra i fins i tot algunes no poden fer front i tanquen. Quan la conjuntura econòmica és expansiva o es troba en creixement, la taxa d’atur pot baixar. L’atur també depèn del grau d’automatització.

A Espanya s’han viscut tres crisis econòmiques importants: a la dècada dels anys 1970 amb la crisi del petroli; la crisi del començament de la dècada de 1990, originada per la progressiva automatització i informatització dels processos productius; i la crisi que va començar el 2007, sobretot, de caràcter financer. En totes, els empresaris han buscat reduir costos i, com a conseqüència, la reducció del nombre d’obrers, augmentant l’atur.

L’atur comporta moltes vegades el treball per obra o a temps parcial i desenvolupa l’economia submergida.

La crisi econòmica actual, pel fet de ser una crisi global, afecta molts països de la Unió Europea i constitueix un greu problema mundial. Les persones en atur, per la pèrdua de la feina, reben de la Seguretat Social un subsidi d’atur durant un temps màxim de dos anys. L'Estat proposa als aturats que ampliïn la seva formació i es preparin per treballar en sectors en què hi ha demanda.

Les Migracions

Les migracions

Les causes de les migracions són molt diverses i les seves conseqüències, complexes.

Causes dels moviments migratoris

• Causes demogràfiques i econòmiques

  L’augment de la població sense la creació en paral·lel de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos, mentre que en un altre país és necessària la mà d’obra.

• Causes relacionades amb catàstrofes naturals

  Terratrèmols, la desertització, les pestes i les sequeres prolongades causen inseguretat de la població i perpetuen males collites.

• Causes polítiques

  Guerres, persecucions i els exilis forçosos provoquen que la gent emigri.

• Causes socioculturals

  Poden ser diferents, com el desig de viure en països més democràtics perquè al país d’origen hi ha alguna dictadura. L’atracció que exerceix un lloc.

Conseqüències dels moviments migratoris

• Per al país d’origen

  Redueix el problema de la falta de feina i rebaixa la pressió social i ajorna els problemes urgents. Alhora, suposa la pèrdua de força de treball ja educada i formada, i de les persones més dinàmiques i amb iniciativa, i provoca l’envelliment de la població.

• Per al país de destinació

  L'arribada d’immigrants pot crear conflictes laborals i problemes d’acceptació per a una part de la societat. També cal considerar el desenvolupament econòmic i la diversitat cultural que la immigració suposa.

• Per a la persona emigrant

  Decidir qüestions de gran importància sense garanties ni seguretat: prendre la decisió de marxar, decidir el lloc de destinació, adaptar-se al nou medi i a la nova llengua.