Poema ; 4 estrofes , 4 versos i 4 síl·labes cadascun

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,7 KB

 
Miquel Costa i Llobera era de família benestant, de grans propietats rurals, va ser deixeble de Josep Lluís Pons Gallarza. A l’any 1888 s’ordenà sacerdot, però no abandonà la seva creació poètica. L’any 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona i va ser reconegut com a mestre pels intel·lectuals del Principat més significatius de l’època. 

 S'inspirà per escriure aquest poema en les visions feréstegues de pins arrelats en els penya-segats de la península de Formentor (Mallorca), en una extensa propietat familiar. 

L’autor, a la primera estrofa, descriu un arbre tot admirant-lo, i es fa una descripció d’aquest, del qual tracta el poema; a la segona, ens diu que l’arbre no pot veure qui està enamorat d’ell, i que Déu l’ha posat en el lloc més alt on té i troba tota l’aigua que necessita.
A les dos últimes estrofes, l’autor declara la seva admiració i a la vegada enveja que sent envers l’arbre.
El  poema té vuit estrofes de cinc versos cadascuna (quintets), formades per quatre versos alexandrins amb cesura (cadascun compost per dos hemistiquis de sis síl·labes) i un cinquè vers hexasíl·lab. L’esquema de la rima és 12A/12B/12A/12A/6b .  Alterna la rima femenina i masculina (rima masculina en els versos segon i cinquè de cada estrofa i rima femenina en els versos primer, tercer i quart de cada estrofa).
En conclusió, per escriure el poema s’inspira en els pins dels penya-segats de la península de Formentor. D’alguna manera es demostra que l’autor sent una forta admiració en vers l’arbre, i d’alguna manera li agradaria ser com ell, és a dir, aguantar les tempestes(que d’una manera indirecta serien els problemes de la vida), encara que estiguis a punt de caure d’un precipici (depressió..).

Entradas relacionadas: