El poema de la rosa als llavis resum

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,54 KB

 

metàfora: utilitzar una paraula en lloc dun altre repecte a la qual té un significat semblant

Comparació: que és la presentació d'un fet real com a identic a un altre

metonímmia: amb què el continent substitueix el contingut

personificació: consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, coses o conceptes.

al.Literació: repetició d'un mateix so

Paranomàsia: que es un joc de paraules amb dos mots que només es distingeixen en un sol fonema

anàfora: repetició d'una o diverses paraulas a l'inici dels versos o de les oracions

hipèrbaton inversió ordre frase

asíndeton: eliminació de conjuncions com a lligams entre oracions

polisíndeton: presencia repetida i innecessaria de conjuncions

epítet: adjectiu que subralla una qualitat inherent al substantiu que qualifica.


Papasseit: neix a BCN el 1884, es la figura més notable de l'Avantguardisme català. Fill de família humil, orfe als set anys i com a conseqüencia es va internar en un orfanat fins els 12 la mare no tenia recursos suficients x mantenirlo. Als 13 anys va començar a treballar, el va allunyar de la formació academica. Més tard va fer amistat amb alguns intelectuals catalans i va iniciar la lectura d'autors de renom. Es va anar formant intelectualment duna manera autodidacta. Va fundar la revista ''un enemic del poble'' on es veia la seva visió de l'art, religió, cultura lluites de classe i catalanisme. 1918 es casa amb Carme Eleuterio. 1924 mort de tuberculosi després d'habeer escrit una gran producció literaria en els sanatoris en els que havia estat els últims 6 anys de vida. Obra. En els seus dos primer llibre van ser més avangurdistes (poemes en ondes hertzianes i l'irradiador del port i les gavines) a una poesia més personal i patriotica en (les conspiracions i, la gesta dels estels). Els seu millor llibre, el poema de la rosa als llavis s'allunya de la tematica d eless primeres obres per explicar una obra d'amor entre el poeta i l'aprenenta. Foix: Sarrià 1893- sarrià 1987. Va iniciar els estudis de dret pero ho va deixar per dedicar-se al negoci familiar, la pastisseria, i poder fer literatura. De petit ja li agradaven els moviments d'avantguarda francesos i italians i aixo el va portar a presentar algunes exposicions a BCN. Per la Guerra Civil va colaborar amb revistes més o menys clandestines. Va ser membre de l'institut destudis catalans desde l'any 1961. obra: poetica, en vers i prosa. Moviment surrealista.Escrits unitaris, intenta hermonitzar l'avantguardista i la clàssica. Utilitzaba un llengutge molt elaborat musicalment. Vers (sol i de dol), (irreals omegues) crítica actitus polítiques amb imatges i anecdotes perso

Entradas relacionadas: