Poemes de 12 estrofes i 4 versos

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,26 KB

 

L'autor, a la primera estrofa, descriu un arbre tot admirant-lo, i en fa una descripció, del qual tracta el poema; a la segona, ens diu que l'arbre no pot veure qui està enamorat d'ell, i que Déu l'ha posat en el lloc més alt on i troba tota l'aigua que necessita. També es fa una descripció, però en aquest cas no del pi, sinó del lloc on es troba situat; a la tercera estrofa ens diu que durant el transcurs del dia passen diferents ocells volant a prop seu, també trobem la sortida del sol, etc. Que fa moure les seves fulles situades a les branques. A la quarta ens explica que té molts anys de vida, i per sobreviure només necessita allò que li ofereix la mare naturalesa. En la cinquena i sisena, el poeta dóna atributs divins (de perfecció) a l'arbre. Posa a l'arbre com a ésser dominant del paisatge, on esmenta que les muntanyes on es troba situat, estan plenes d'arbres.

A les dues últimes estrofes, l'autor declara la seva admiració i a la vegada enveja que sent envers l'arbre. Miquel Costa i Llobera ens expressa la perfecció que té aquest arbre, i que només necessita allò que té, el descriu com un heroi, un vividor que ho observa tot, des dels ocells que passen pel seu voltant, fins a la llum de l'alba.

Està clar que parla d'un pi, de la mateixa inspiració que el poeta agafa per fer d'altres poemes. El personifica: diu que és lluitador (per viure), lliure, realment bonic… És un pi que ha viscut tot tipus d'inclemències del temps, i encara així, és tan fort que ho aguanta tot. La simbologia de l'arbre apareix de manera constant i de forma reiterada en la poesia de Miquel Costa i Llobera. L'arbre és un símbol recurrent que adopta valors diferents, on l'autor el personifica i l'elogia.

Pel que fa a la mètrica, s'ha de dir que són versos alexandrins, es troba estructurat en versos 6 i 13 síl·labes i la rima és consonant.

Entradas relacionadas: