Tots els poemes de cap al tard de Joan alcover

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,21 KB

 

EL PAISATGE EN ALCOVER1.Paisatge poblat de igures, a diferència del paisatge solitari de Costa i Llobera. Figures que humanitzen el paisatge. 2.Actitud d'enyorament i nostàlgia davant del paisatge que simbolitza un bé enyorat més que poseït.3.Irrealitat essencial del paisatge alcoverià; és un paisatge totalment idealitzat, fals des del punt de vista de la realitat. Sotmès a un procés d'idealització poètica..Joan SALVAT-PAPASSEIT:No va tenir una vida fàci. Orfe de pare va estudiar durant molt poc temps i es va posar a trevallar molt jove. Va fundar algunes revistes com “Un enemic del Poble”.També va escriure alguns manifets, contra els poetes en minúscules.//La poesia de S-P té un toc original que la fa singular dins el panorama de la seva època. El fet més innovador de la poesia és l'actitud del poeta sincer, directa i entusiasta davant la literatura.// De la seva obra cal destacar entre altres L'irradiador del port i les gavines, Les conspiracions, La gent dels estels i Poema de la rosa als llavis.//Poemes de la rosa als llavis és el gran llibre de S-P, consta de trenta-un poemes breus. És un llarg poema d'amor, on l'amor és una espècie de religió, però sense culpes ni càstigs. Formalment combina tecniques de l'avantguarda i poemes de caire tradicional.


Es diu que desolació és la quarta de les sis “Elegies” que intera Alcover a Cap el Tard, és una composició que va ser escrita després de la mort del seu fill Pere i la que es centra en el tema de la mort, del dolor i del pas de temps. //Mètrica: És una composició construida per catorze alexandrins (12 síl·labes, amb cesura obligada en sisena) en esquema de sonet i un ritme de tendència binària per racolzaments d'accents secundaris. A efectes mètrics per aconseguir els corresponents efectes prosòdics, és destacable l'ús d'algunes elisions, sinalefes i una lliçència de sinèresi i, com a fenomen de relació mètrica-sintàctica més destacat, només cal apuntar la presència d'un encavalcament suau entre els elements d'un sintagma nominal entre els versos 5 i 6.Estructura. Mitjançant la tècnica del correlat objetiu estableix Alcover una relació patètica amb l'arbre, per tal de referir el dolor per la pèrdua d'elements integrats i, mentre espera el moment de la pròpia mort, resalta una lleu esperança elegíaca (un sol conhort): allò que li queda és la possibilitat personal del record. És, per tant, novament el tema de ka mort des de l'òptica d'aquell “dolor fecund”.

Entradas relacionadas: