Poemes Català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB

 

La Pàtria (s'escriu el 1832 i es publica el 1833) Bonaventura Carles Aribau és un home de formació il·lustrada que contribuí a la introducció dels grans autors romàntics. Composà “La Pàtria” per a l'empresari i financer català Gaspar Remisa el 1832 a Madrid. Motivació: felicitar al patró en el seu sant. Tots dos eren catalans i es trobaven lluny de la terra evocació del país des de la distància. És un poema romàntic (un dels primers) molt ben construït retòrica i lingüísticament. Es convertí en un dels símbols de la Renaixença. 1a Estrofa la terra catalana és descrita geogràficament. Paisatge de la més alta verticalitat (turons, serres, Montseny...) fins a l'horitzontalitat del mar. El poeta se n'acomiada, amb represa anafòrica (Adéu siau... Adéu sia), biparteix l'estrofa. És una formula característica de les cançons populars de comiat en voga a Catalunya els segles XVIII i XIX. El comiat presenta un altre gran tema romàntic: l'enyorança. Subjectivitat del territori esdevé pàtria. Hi apareix “la tomba del Jueu”, la muntanya de Montjuïc, metonímia de Barcelona, lloc de naixement de l'artista. “La mallorquina nau”: l'illa de Mallorca (al·literació del so nasal bilabial en tot el vers). 2a Estrofa la pàtria és familiar i coneguda (mencions als pares) enfront l'exili actual imatge de l'arbre desarrelat i trasplantat (altre motiu romàntic). El desarrelament provoca la recerca, plena de neguit i d'inquietud. Per això el poeta vola amb la imaginació cap a la seva pàtria enyorada, però la pàtria és un “no lloc”. La llengua possibilita que la pàtria estigui arreu (vers 23).En les estrofes següents s'elogia la llengua des de la seva dimensió històrica i de llengua materna (estrofa IV), elogi romàntic. La darrera estrofa és un apòstrofe de la llengua (Ix) perquè aquesta, dignificada, fa d'homenatge del patró (origen de la composició). Ix s'utilitza per interpel·lar vivament i amb vehemència una persona. També biparteix l'estrofa. El poema pertany al gènera de l'oda. Sis estrofes de 8 alexandrins amb rimes ABBAACCA (tres rimes) i la rima A enllaça les dues quartetes, separades a l'original, reduïdes a una octava.



La vaca cega (1895) No és tracta d'una simple descripció d'una acció en la natura. És una crítica a l'home per alterar l'harmonia de la natura. La soledat que pateix la vaca de forma injusta, per culpa de l'home. També hi ha l'exclusió de la vaca de la seva comunitat per un defecte.Mètrica: 23 versos decasílabs (alguns amb hemistiuis 4 +6) sense ritme regular d'art major. Tres estrofes. (14-20). Figures retòriques: encavallaments, polisíndeton, metàfora, antítesi, al·literació (a).Publicada a la revista L'Avenç el 1893. Inclosa a Poesies (1895). Maragall es convertí en el poeta i intel·lectual de referència del Modernisme. El poema parteix de la contemplació directa de la natura, seguint el concepte romàntic europeu. Maragall exposa la sinceritat de sentiment davant la natura. “La vaca cega” mostra el contrast entre l'harmonia lumínica i de sons de la natura i la foscor de l'animal. En els 6 primers versos s'explica la causa de la ceguesa; en els 7 següents, la solitud i el moviment de l'animal cap a la font, mancat d'energia, de vida. En la segona part, la personificació i la transcendència s'inicien amb un “Topa de morro”, que estableix paral·lelisme sintàctic amb “Topant de cap”, el vers inicial del poema. A banda de l'èmfasi de la tragèdia de la bèstia, dos altres conceptes hi són centrals: la resignació de l'animal, la compassió del poeta.


Cançoneta incerta (1925) Tres estrofes de 8 versos (coples). Versos octosíl·labs i tetrasíl·labs (8, 4, 8, 4...). Rima assonant (a, b, a, b, c, b, c, b). Forma part de la primera edició d'El cor quiet (1925).El cor quiet és el primer llibre que Carner publica des que viu fora de Catalunya, a Costa Rica. Canvi de temes i to respecte a la seva etapa anterior, plenament noucentista. A “Cançoneta incerta” Carner utilitza la cançó d'arrel popular. Aquesta composició lleugera contrasta amb el tema abordat: la interrogació general sobre l'enigma de la vida i els seus riscos. El sentit de la paraula camí és “vida”.Els elements del paisatge des d'una mirada ciutadana, des d'algú que es malfia de la natura. El jo poètic s'interroga sobre les possibilitats, positives i negatives que li depara la vida en el futur.


Mallorca, durant la guerra civil (1937) Fal·làcia poètica(paisatge personificat i interioritzat, típic del noucentisme). Expressa tot l'enyorament que el jove poeta sent lluny de la seva terra i separat dels seus pares que no tornaria a veure. L'illa va ser ocupada tan bon punt va començar la guerra civil i Rosselló va passar tot el període bèl·lic a Barcelona, que era zona republicana. Versos lliures, amb una deliberada irregularitat.

Entradas relacionadas: