Poemes dedicats a la mort

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,07 KB

 

L'amor i la mort

Si l'amor es el tema sobre el qual més reflexiona Ausiàs March, la mort ocupa el segon lloc en les seues preocupacions. March va escriure sis <cants de mort> en motiu de la mort de la seua segona esposa, Joana Escorna. Malgrat la mort, el poeta manté ben viu el seu amor: ara, però, un amor més pur, més espiritual. En estos poemes March expressa el seu sofriment per la pèrdua de la persona estimada i el seu sentiment d'injustícia per haver-la de sobreviure. Tanmateix la seua gran preocupació  és el més enllà, és a dir, el destí de l'anima de la dona morta, del qual ell se sent reponsable. Aquesta incertesa li causa el dolor més gran, fins al punt que demana que l'esperit de la difunta torni del més enllà per treure'l del dubte: necessita saber si l'ànima de l'esposa s'ha salvat i, per tant, ja és al cel, o bé s'ha condemnat a l'infern per a tota l'eternitat.


Estructura poètica d'Ausiàs March

Un nombre important de poemes d'Ausiàs March presenten la mateixa arquitectura: en la primera part, el poeta exposa una anècdota o un exemple; en la segona part, adapta l'anècdota o exemple a la seua poblemàtica; i en l'última part, a més de l'endreça amb el senyal corresponent, el poeta fa una síntesi final.

Dins este esquema, les comparacions i les grans imatges constitueixen les bases fonamentals de la retòrica marquiana. Tant les unes com les altres tenen una funció clara: mostrar la intimitat del jo, un jo normalment trist, turmentat. Per això els símils de March solen mostrar situacions extremes: no és estrany que hi apareguen condemnats a mort, personatges torturats, situacions inquietants...

Són molts els poemes que destaquen per l'impacte de les imatges. En el poema XIII, per exemple, March parla d'un gran dolor que pateix i, per fer-nos veure fins a quin punt és extrem, recorre el mite clàssic de Tició, el gegant condemnat a patir eternament; però el poeta ens diu que el seu dolor és pitjor encara, perquè, si bé el gegant és torturat pel voltor, el poeta és víctima de dos corcs: l'un li rosega el pensament i l'altre el cor. El poeta mor per amor.

Entradas relacionadas: