Poemes dedicats a la mort

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,56 KB

 
Xiïtes, raïm, conseqüència, lluïa, veïns, aigües, pingüins. Cantar la perdua dalgú (plany o elegia), criticar algú (sirventes), espressar lamor a lamada (amor cortés), ballar (dansa o balada), lamentar la separació de lestimada (sirventes). Lestatus de trobador era molt valorat a les corts i servia de promoció social en el ferri sistema feudal. Componia la música i els versos amb unes regles de trobar, i podia cantar o no les composicions. El joglar recitaba els poemes dels trobadors, a banda de les seues aptituds com acrobates, actors… lofici de joglar no estava en el mateiz escalafó que el de trobador. Cants damor: expressa la lluita entre lamor espiritual i el carnal. Cants morals: parlen de la necessitat de viure cristianament per salvar lànima. Cants de mort: March es lamenta per la mort de la seua dona i resol la lluita interna des seu desig carnal amb la idealització del record amorós. Cant espiritual: llarga oració de 224 versos estramps en què demana la misericòrdia i lajuda divines. Poesia circmstancial: conjunt de poemes de temàtica diversa. Antítesi (vius i morts), énfasi (deixa-h anar, deixa), repetició (València, totos), personificació (no et poses solemne). La Mort,en majúscula, personificada, amb la qual el poeta fins i tot dialoga.I les morts en minúscules, doloroses totes, especialment les familiar. Estelles intenta humanitzar-la.L'amor es barreja i es confon amb la fisiologia, amb el sexe, amb la vida,és la negació de la mort. El poble i el país: Estelles va ser el poeta del poble durant la transició política per la seua presència en actes cívics, en les seues obres sempre te un compromís amb la clase treballadora i amb la seua terra, es la consciència del poble la veu del poble, però per a ell un entre tants. El texto 17 te 10 sil·labes. Elements col·loquials: pantaix. Basa lhumorisme en que diu que si haurá mort més egades perquè lha fet molt bonic I assatjat com si estiguera mirant-se a lespill. Al text ix som si la mort for a algo bonic, el més natural del mon, I qui muir abans te més dignitat.

Entradas relacionadas: