Poemes últim trimestre 1

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,48 KB

 
MARIA ANTÒNIA SALVÀ: L'ENCÍS QUE FUIG

Tema:
El cant a la Bellesa i a la seva fugacitat.
Estructura: Una Bellesa observada en el viure de la natura: la boira, l’aigua de neu, els rous matinals, les poncelles descloses fan possible que la Bellesa passi i somrigui, però la poetessa de seguida constata que l’instant per a fruir-la és fugaç perquè de seguida s’allunya i es fon. Només resta en la vida de la persona que l’ha copsada el neguit i el desfici de sentir-la passar. L’última estrofa és un apòstrofe que es clou amb una referència a la boira del cim o a la fontana d’argent, els dos elements que obren el poema i que generen moments de Bellesa.
Mètrica: Cinc estrofes de quatre versos decasíl·labs amb l’esquema de rima següent:
Af10, Bm, A, B
Figures retòriques:
- Personificacions.
- Metàfores.
- Encallaments.
- Anàfora (primers versos d l’última etrofa).


JOSEP MARIA JUNOY: ODA A FUYNEMER

Tema: Una oda és un cant d’elogi per algú, en aquest cas un jove aviador francès, Guynemer, que va ser abatut amb el seu avió en una acció en la Primera Guerra Mundial. Amb l’ús de diferents tipus de lletres disposades amb la voluntat d’explicar un acte heroic, canta i elogia, doncs, l’heroisme de Guynemer que amb l’ajut de la màquina, que és, de fet qui és mortalment ferida, però a qui el cor encara li brunzeix i que acompanya l’heroi adolescent cap a la glòria de l’eternitat, al món de les constel·lacions. Aquestes li donaran una altra llum més perenne i més gran al seu acte de valor incontestable. En definitiva, la immortalitat.

Estructura:
El cal·ligrama que representa amb lletres d’anunci de neó d’un music-hall de París, el cel de França, se centra en una línia de versos un darrere l’altre que representa l’estela d’un possible avió que d’un punt més proper es perd en un altre punt de l’infinit, a causa d’haver estat abatut pel foc enemic.

Entradas relacionadas: