Poemes últim trimestre
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,33 KB
CARLES RIBA: SÚNION, T'EVOCARÉ DE LLUNY...
Mètrica: No ho hem explicat (dístics elegíacs).
Estructura: S’inspira en la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües.
Estableix un paral·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdut ara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria. Per al nadiu d’aquella terra, és temple i; per l’exiliat, que és ell, funciona com a imatge del seu record, i aquesta imatge consola la seva situació d’exiliat. És una imatge nítida, salvadora, que consola el seu pessimisme, els seus tristos pensaments (“oh precís, oh fantasmal”: perquè és una imatge i perquè no és real al seu cap).
Als versos finals pren consciència que en aquesta vida no s’és ric pel que es pugui tenir, sinó per tot el que hem donat als altres, fins i tot el
sacrifici solidari de l’exiliat a favor de les llibertats de la pàtria.
Tema: L’ideal de democràcia i llibertat. És un ideal mental, perquè està exiliat. Podríem dir que ell també està en ruïnes, però en la seva pobresa també és ric, del que ha donat (ja que també ha estat professor).
Carles Riba es va haver d’exiliar de Catalunya i va anar a viure a Bierville, a França. Per escriure aquest poema es va inspirar en un viatge que va fer a Grècia. Des d’aleshores Súnion va ser un ideal per a ell, d’alguna manera se’n va enamorar i se’n sentia part.
Recursos literaris:
- Personificació del temple
- Identificació del poeta amb el temple.
Mètrica: No ho hem explicat (dístics elegíacs).
Estructura: S’inspira en la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües.
Estableix un paral·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdut ara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria. Per al nadiu d’aquella terra, és temple i; per l’exiliat, que és ell, funciona com a imatge del seu record, i aquesta imatge consola la seva situació d’exiliat. És una imatge nítida, salvadora, que consola el seu pessimisme, els seus tristos pensaments (“oh precís, oh fantasmal”: perquè és una imatge i perquè no és real al seu cap).
Als versos finals pren consciència que en aquesta vida no s’és ric pel que es pugui tenir, sinó per tot el que hem donat als altres, fins i tot el
sacrifici solidari de l’exiliat a favor de les llibertats de la pàtria.
Tema: L’ideal de democràcia i llibertat. És un ideal mental, perquè està exiliat. Podríem dir que ell també està en ruïnes, però en la seva pobresa també és ric, del que ha donat (ja que també ha estat professor).
Carles Riba es va haver d’exiliar de Catalunya i va anar a viure a Bierville, a França. Per escriure aquest poema es va inspirar en un viatge que va fer a Grècia. Des d’aleshores Súnion va ser un ideal per a ell, d’alguna manera se’n va enamorar i se’n sentia part.
Recursos literaris:
- Personificació del temple
- Identificació del poeta amb el temple.