Poemes últim trimestre
Clasificado en Otras materias
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,08 KB
ROSA LEVERONI: ELEGIES DE LA REPRESA, VI
Mètrica: El poema està format per una sèrie de setze versos decasíl·labs sense cap rima regular.
Estructura: En aquest poema certifica la intensitat de l’amor que el jo poètic sent per l’home estimat. No té paraules per explicar-li el sentit i la intensitat del seu amor i, per això, mitjançant dues interrogacions retòriques el compara a fenòmens que ella considera purs i intensíssims com el cant del rossinyol, el batec de la sang, la dolcesa de l’arrel, el plor suau i metafòric de les estrelles, les ales que signen l’atzur en calma, la font que flueix o la remor de la branca en parlar amb l’aire. Són, totes, unes imatges de gran exquisidesa. Però res pot explicar l’amor intens que sent perquè, fins i tot quan l’amat respira, ho fa dins el respir d’ella. I, sobretot, perquè és l’únic somni que no li podrà arrabassar la Mort. Més intens, impossible.
Tema: El cant dels sentiments que afloren després de viure una apassionada història d’amor.
Recursos literaris:- Metàfores.- Personificacions.- Preguntes retòriques.- Paral·lelismes.- Encavallaments.
CORRANDES D'EXILI: PERE QUART
Mètrica: La corranda és una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al llarg dels segles. La majoria són de quatre versos heptasíl·labs. Pere Quart alterna les de cinc i quatre versos heptasíl·labs amb rima regular.
Tema i estructura: Aquestes corrandes les va publicar en ple exili a Xile. Cada corranda fa referència a una part del camí de l’exili que el poeta, com molt altres, emprengué el 1939.
- 1: el moment de la partida i la intensitat de la pena.
- 2: el suport de l’estimada.
- 3: el pacte amb la terra que abandona.
- 4: l’esquinçament vital.
- 5: l’enyorança com a eina de supervivència.
- 6: l’evocació de les arrels més íntimes abandonades.
- 7: la metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure.
- 8: malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa.
Recursos literaris:
- Personificacions. Ex: vers 4.
- Paradoxa estrofa 5. - Comparacions.
Mètrica: El poema està format per una sèrie de setze versos decasíl·labs sense cap rima regular.
Estructura: En aquest poema certifica la intensitat de l’amor que el jo poètic sent per l’home estimat. No té paraules per explicar-li el sentit i la intensitat del seu amor i, per això, mitjançant dues interrogacions retòriques el compara a fenòmens que ella considera purs i intensíssims com el cant del rossinyol, el batec de la sang, la dolcesa de l’arrel, el plor suau i metafòric de les estrelles, les ales que signen l’atzur en calma, la font que flueix o la remor de la branca en parlar amb l’aire. Són, totes, unes imatges de gran exquisidesa. Però res pot explicar l’amor intens que sent perquè, fins i tot quan l’amat respira, ho fa dins el respir d’ella. I, sobretot, perquè és l’únic somni que no li podrà arrabassar la Mort. Més intens, impossible.
Tema: El cant dels sentiments que afloren després de viure una apassionada història d’amor.
Recursos literaris:- Metàfores.- Personificacions.- Preguntes retòriques.- Paral·lelismes.- Encavallaments.
CORRANDES D'EXILI: PERE QUART
Mètrica: La corranda és una forma de cançó popular breu, generalment improvisada, molt practicada al llarg dels segles. La majoria són de quatre versos heptasíl·labs. Pere Quart alterna les de cinc i quatre versos heptasíl·labs amb rima regular.
Tema i estructura: Aquestes corrandes les va publicar en ple exili a Xile. Cada corranda fa referència a una part del camí de l’exili que el poeta, com molt altres, emprengué el 1939.
- 1: el moment de la partida i la intensitat de la pena.
- 2: el suport de l’estimada.
- 3: el pacte amb la terra que abandona.
- 4: l’esquinçament vital.
- 5: l’enyorança com a eina de supervivència.
- 6: l’evocació de les arrels més íntimes abandonades.
- 7: la metàfora ideal del locus amoenus per ser feliç i lliure.
- 8: malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa.
Recursos literaris:
- Personificacions. Ex: vers 4.
- Paradoxa estrofa 5. - Comparacions.