Poemes últim trimestre

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,39 KB

 
MÀRIUS TORRES: LA CIUTAT LLUNYANA

Mètrica:
Els vuit primers versos són octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs. No hi ha rima.

Estructura: S’organitza en tres parts:
- La primera: versos 1-10. S’exposen referències a elements immutables del paisatge mallorquí, especialment la serra de Tramuntana, elements que es mantenen al marge de les circumstàncies i canvis temporals. El poeta acaba amb l’afirmació que és avar de la llum d’aquest paisatge que el fa tremolar quan l’evoca en ser-ne lluny.
- La segona: versos 11-17. El vers 11 comença amb l’adverbi <<ara>> que situa tots els temps verbals en present. A més a més, ara, els elements configuradors del paisatge de la primera part es transformen. Així, les herbes que verdejaven, ara cremen; les arbredes són jardins i l’atzur passa a ser el capvespre, amb boires entintades. Tots són símbols que poden referir-se a la guerra i les seves conseqüències. Es generen una sèrie d’oposicions de temps, de llum, de permanència i destrucció que fan créixer la dimensió del record.



- La tercera: versos 18 i 19. El poema acaba amb la unió de l’objecte, Mallorca, i el subjecte, el poeta, com ho fan les flames a la fosca.

Tema: Va ser escrit a Barcelona quan Mallorca estava en mans feixistes. Es tracta d’una elegia en què el paisatge de Mallorca personifica allò perdut, que el poeta fa present en la seva consciència com a objecte desitjat.

Recursos literaris:
- Personificació del paisatge de Mallorca amb allò perdut.
- Metàfores. Ex: la contrastada metàfora de la tercera part, que ens remet a la poesia barroca del segle XVII, que agradava molt a Rosselló-Pòrcel.
- Comparacions. Ex: (versos 11 i 12) “Ara els jardins hi són com músiques / i em torben, em fatiguen com en un tedi lent”.
- Polisíndeton: molts versos comencen amb la conjunció <<i>> (versos 2, 3, 10, 12, 15, 17).

Entradas relacionadas: