Poesia

 (Vora la mar)Jacint verdaguer(1845-1902) Es el gran creador del català literari modern. Autor de poesia de tematica historiopatriotica, lirica amatoria durant la joventut, destaca pels seus grans poemes epics i per la poesia religiosa i mistica. Es formà en la lectura d'autors clasics llatins i romantics.  Tema: reflexió desenganyada(text sobre la poesia)  Recursos: hiperbaton/metafora/personificacio/interrogacio retorica.  Rima encadenada / quartet (10-6) Miquel costa i llobera(1854-1922) el pi de formentor experimenta la influencia del corrent romantic en la seva primera etapa poetica. Es ordernat sacerdot i es doctora en teologia. Escribi tambe poesia narrativa, entre la rondalla popular i la literatura fantastica. Genere de la oda. Quintets alexandrins, peu trencat hexasilab. Cesura 6+6. Tema: vivencia del paisatge familiar, biografic. Metonimia:mon cor/personificacio/comparacio. Joan Margall vaca cega(1860-1911) Es converti en poeta i intelectual de referencia del modernisme. Va guanyar un premi als jocs florals de bcn. El seu treball com a traductor es molt destacable. Tema: Contemplacio de la natura personificacio/paralelisme  decasilab/ vers blanc.  Francesc vicent garcia a una hermosa dama..(1579-1623)  Conegut com a rector de vallfogona, es el maxim representant del barroc català. conreà diversos generes poetics en els cuals els autors castellans imposaven els models de prestigi. Dominà la poesia moral.    Tema: contemplacio duna dona qe sesta pentinant. estructura: dos quartets/tercets  Forma: sonet de versos decasilabs. Rima creuada. antitesi/sinestesia (un combat dolç) hiperbaton(1a estrofa)  Bonaventura Carles Aribau (1789-1862) La patria Fromacio ilustrada, contribui a la introduccio de grans autors romantics. Destinà esforços a lempresa de traduir walter scott. Pasa a vivir a madrid per treballar per a lempresari i financier catala gaspar remisa. Tema: vocacio de la patria/elogi del seu patro.   Forma: octava/rima creuada/versos alexandrins.  Hiperbole/comparacio/personificacio/anafora. Jordi de Sant Jordi(1416-1424)  Presoner. Poeta cortesà i music excelent que estigue al servei del rei alfons el magnanim. El cançoner consta de 18 cançons amb el tret comu de la fina amor, amb recursos de la poesia trobadoresca. Rcicla temes i formes velles.  Tema: peticio de laliberament.  Forma: octaves/rima encadenada.decasilab. Antitesi/ anafora.    Ramon llull 1232-1316 A vos, dona verge santa maria.  La conversio al cristianisme dels nous habitants fou un objectiu primari de reis, intelectuals i predicadors per tal de preservar lordre i la cohesio socials. Ramon llull dedica vida i obra. Lllull desenvolupa un metode per argumentar racionalment els postulats del cristianisme.   Tema: L'amor cap a la verge maria.     Dos cobles de versos decasilabs(4 primers i dos darrers) dos restants de 8. tornada de 4 versos. cesura 4+6 i 4+4.     Anafora: vos-> amor per la verge maria   metonimia: 14.     Ausias march  1400-1459 (13)   Ausias renova les formes dexpresio poetiqes. Partint de la tradicio trobadoresca i reciclant materials que li eren aliens.(clasics llatins..) Sinteresa en lanalisi de la poesia amorosa i les sves patologies, en el conflicte entre el desig i la conciencia moral.   Tema: mort per lamor.    estrofes de versos decasilabs. 5 octaves.  rima creuada. hiperbole en tot el poema. Guillem de bergueda (1138-1196)  cansoneta leu e plana .  Fou un senyor feudal arrauixat i violent, empra la poesia com a arma atacar els seus enemics i denigrar-los publicament,. Guillem defuig dels topics de la epoca.    Cobla.heptasilabs.Ironia/hiperbole/simil/litote (2a) Sirventes.

  Cerveri de girona  No'l prenatz lo fals marit.  trobador aulic al servei de les corts del rei jaume I. cançoner molt extens i ric. La seva produccio es caracteritza per la varietat de formes, estils i registres emprats. poesia culta sovint marcada amb una profunda reflexio moral.  Viadera, heptasilabs i pentasilabs. anafora/perifrasis/satira. Josep carner (1884-1970) Belgica Va crear un nou estil de periodisme politic. Va lluitar per la profesionalitzacio de la literatura catalana. va ser un dels pocs diplomatics que es va mantenir fidel a la republica.  Versos alexandrins. Comparacio/  Personificacio.          RECURSOS RETORICS:  aliteracio: repetir sons semblants  paranomasia: posar junts dos o mes mots onomatopeia: imitar sons naturals  anafora: repetir la mateixa expresio a principi de vers  paralelisme: repetir una estructura sintactica polisindeton: mes conjuncions de les necesaries asindeton: ometres conjuncions encavalcament: fer qe un sintagma no sajusti als limits del vers hiperbaton: alterar lordre normal de les paraules  comparacio: A es com B  metafora: A es B personificacio: atribuir qualitats humanes  metonimia: designar una cosa amb el nom dun altre sinocdeque: designar un concepte amb un altre mes ampli  hiperbole: exageracio de qualitats sinestesia: dues sensacions de camps sensaorials antitesi: dos conceptes qe tenen significats diferents