Poesia al dia de la patria resumen

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,86 KB

 

LA PÀTRIA

Aquest poema representa linici del procés de recuperació lingüística i cultural que comença al s.XIX amb la Renaixença de la llengua catalana.
A més és un poema ROMàntic (primeres produccions), és un poema des de el punt de vista de la llengua i també digne, i per tant per la seva llengua digne es converteix en un símbol de la Renaixença.
El tema és la felicitació a Gaspar de la Reniza amb motiu del seu sant, fent un elogi de la pàtria i de la llengua comuna del poeta i lelogiat (Gaspar).
És una oda dividida en sis octaves de versos alexandrins amb versos d'art major, la seva rima és consonant i és: ABBAACCA.

Podem dividir el poema o estructurar el poema en quatre parts:
Les dues primeres estrofes fan un elogi a la pàtria. La tercera estrofa és una estrofa de transició perquè introdueix el tela de la llengua. A la quarta i a la cinquena, fa lelogi de la llengua i finalment a lúltima estrofa, a la sisena, és la conclusió del poema on fa una lloança al seu patró.
A la primera estrofa la pàtria és descrita des de la geografia o una òptica geogràfica i pe tant identifica la pàtria amb el paisatge. El poeta a la primera estrofa sacomiada de la pàtria amb una anàfora (Adéu, Adéu).
El paisatge, la llengua i el patrimoni fulclòric són els símbols de la pàtria per els homes de la Renaixença. De la mateixa manera que els ROMàntics trien un paisatge comença descrivint des de la verticalitat (turons, muntanyes) i acaba en lhoritzontalitat del mar.
A la segona estrofa apareix el jo poètic on apareix un seguit democions intimes de nostàlgia, de melancolia. Com a conseqüència daquest exili, aquesta enyorança és un sentiment típicament ROMàntic(sentiment ROMàntic per excel·lència).Fa una comparació en els últims versos i també trobem Hipèrbaton: o de mon fill los plors i una Metàfora: larbre migrat a terres apartades es refereix a lexili cap una altra terra.

A la tercera estrofa apareix la primera al·lusió a la llengua on el cant dels trobadors és aquesta al·lusió. Llull de la seva pàtria i només li queda el consol de poder escriure poesia en llengua catalana on trobem un hipèrbaton: Veig del Llobregat la platja serpentina

Seguidament a la quarta estrofa està fent un elogi de la llengua per fets i motius històrics positius, es refereix a lèpoca de lesplendor de la literatura. Assalta el present i destaca aquest present negatiu de la llengua on a perdut la seva estimació per ella.
Contínuament a la cinquena estrofa continua fent un elogi de la llengua per motius subjectius i íntims. El primer motiu és la llengua del somni, seguidament la llengua del pensament i la reflexió a mi mateix; després, dels sentiments i per últim motiu per la llengua de la sinceritat.
Finalment a la sisena estrofa ens comenta que necessita la llengua que sestima per poder felicitar el seu patró i ho fa amb una anàfora: Ix, doncs[…], Ix e crida

Com em pogut veure aquesta qualitat de la llengua (la que sestima) positiva el fa torna a la llengua dinfantesa on proclama que no deixarà mai destar agraït al seu patró.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
OUJKJH fulclòric