Poesia catalana de postguerra

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB

 
sèrie de buits de la literatura catalana -existencialisme, teatre de labsurd, novel·la negra i de ciència-ficció, novel·la experimental-, tan popular primer com discutit després, i poc estudiat encara.  4. Joan BROSSA Joan brossa suposa una saludable excepció en la literatura de la postguerra. Enfront de la tendència al postsimbolisme o al Realisme dels seus coetanis, ell va optar sempre per lexperimentació, hereva de les avantguardes; però el seu mon no provenia tant de les primeres avantguardes, que inspiraren Salvat-Papasseit o Foix-com dalgunes troballes, mes radicals del Dadaisme o de lexploració del mon irracional pròpia del Surrealisme. Lobra de Joan Brossa sentén més en relació amb determinades tendències de les arts plàstiques que no pas amb la poesia que li va ser contemporània.  Vida Barcelona 1919, en el si duna família menestral, la seva formació cultural va ser autodidàctica. Va lluitar al front, on va començar a escriure. Ja a la postguerra, es va dedicar a vendre clandestinament llibres prohibits pel franquisme i, sota la influencia de Freud, va escriure poemes basats en imatges hipnagògiques. El 1941 va conèixer J.V.Foix, que el va animar a continuar i li va recomanar escriure sonets per millorar laspecte formal de la seva obra. Amb un grup de pintors joves va formar el grup Dau al Set, que va editar la revista avantguarda del mateix nom. A partir de lany 1950, la seva obra va prendre un caire mes compromès políticament i a la dècada de 1980 li va arribar el reconeixement internacional, gracies sobretot a la seva poesia visual i els seus poemes objecte.  Obra  Lobra de Brossa és vastíssima, però, tot i la diversitat de generes i formats, es pot classificar sempre amb la denominació genèrica de poesia. Va ser autor de reculls de sonets i de sextines-una complexa forma trobadoresca-,però també de poemes dun sol vers i de poemes en prosa; és el màxim representant català de lanomenada <<poesia visual>>>,es a dir, de lexpressió duna idea o una suggestió a partir duna imatge visual; de poemes objecte, de caràcter escultòric; dobres de teatre que ell qualificava de <<poesia escènica>>; de guions cinematogràfics, i daccions musicals. Tot i el caràcter sempre avantguardista de la seva obra, també es possible trobar-hi una inspiració ocasional en la poesia i les tradicions populars, o el compromís amb la realitat mes immediata. POEMAS:Eco/Poema visual 5. Gabriel Ferrater Va marcar la generació poètica dels anys setanta, desprès d ell la poesia catalana no es la mateixa. Vida Nascut a Reus, 1922, família acomodada, fins als 10 anys no anava a escola. Inicià estudis de Ciències Exactes i de Lletres, es relacionà un temps amb autors barcelonins de llengua castellana de lanomenada escuela de Barcelona. Brillant i provocador, autodidacte malgrat els seus estudis, acaba cursant la carrera de Filologia ROMànica i fent classes de lingüística i critica literària a la UAB. Era alcohòlic i acaba suïcidant-se als 50 anys. Obra Consta de 3 llibres, el primer publicat quan tenia 38 anys, Da nuces pueris(1960), Menjat una cama (1962) i Teoria dels cossos(1966), tots tres aplegats desprès en el volum Les dones i els dies (1968). Un centenar llarg de poemes, dun rigor formal i una riquesa conceptual fora de sèrie. Va escriure crítica literària(Sobre literatura), crítica dart(Sobre pintura) i textos sobre lingüística (Sobre el llenguatge), una novel·la policíaca en castellà (Un cuerpo, o dos, i conferencies a lentorn de Foix, Carles Riba o Josep Pla. Va fer traduccions de langlès, francès, alemany i polonès. POEMAS:  Floral/ Camp de la tardor

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
ueaah