La poesia culta del Renaixement

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,92 KB

 

Poesia culta del Renaixement s.XVI comencen haver-hi sentiments.A relacionar-se amb els americans pel comerç.El home el centre.S'aprecia un grau de castellanització. Ex: Joan Boscà. Llengua catalana, influència d'Ausiàs Març, x intentar introduir innovacions mètriques provinents d'Itàlia. Decasíl·lab, aire tradicional. Poetes: Pere Serafí i Joan Pujol. Poetes mixtes. "català i castella". PS: "Dos llibres": recull + de 170p. Tradició ausiasmarquiana, influència poesia popular. Incorporació poètica de Petrarca. JP: tradició de Març. Actitud conservadora,sintonitza amb la contrareforma, pretenia recuperar l'església la seva autoritat moral. LA poesia culta del Barroc: predomina l'estètica barroca. Imitació de models poètics castellans(especialment Luis de Góngora) l'aspecte mètric, el vessant retòric i pel que fa a l'expressió lingüística. Francesc Vicent García: màxim representant de la poesia barroca catalana. Conegut com a rector de Vallfogona, obra humorística i escatològica. Incorpora la mètrica castellana, crea poesia artificiosa i elegant. Recuperació de la poesia culta durant la Renaixença: període de recepció del Romanticisme europeu a Cat. Al 1833, amb la publicació de l'oda "La pàtria" en la revista ROMàntica "El vapor", es va iniciar la Renaixença. Bonaventura Carles Aribau: escriptor,economista i polític va viure a Madrid, ocupa càrrecs de responsabilitat. En aquest poema transporta el seu esperit. Conreu de la llengua catalana. 8 anys més tard, Joaquim Rubíó i Ors, publica "Poesies" amb el pseudònim de Lo gaiter del Llobregat. En el pròleg de l'obra propugnava la restauració dels jocs florals. Recuperació d'una literatura culta en català, independent de la castellana. El certament poètic anual restaurat al 1859 a Bcn. Origen medieval, imitació dels de Tolosa. Tres premis: englantina tema patriòtic, viola x  religiós i flor natural x amorós. Un cop els 3= mestre en gai saber.



Cap al final de la dècada dels anys cinquanta, dues antologies poètiques, mostren la consolidació de la Renaixença: Los trobadors nous, d'Antoní Bofarull, basada en el criteri lingüístic i Los trobadors moderns: de Víctor Balaguer, és un intent d'integrar autors progressistes i republicans en el moviment de la Renaixença. Jacint Verdaguer família pagesa, coneix la llengua popular, estudia literatura i retòrica clàssica. Als vit anys aconsegueix un premi als Jocs Florals de Bcn. Sacerdot i vicari. Després va passar al servei del marquesos de Comillas a bcn. Poeta vocacional conreu de èpica i lírica

Entradas relacionadas: