La poesia del Segle XVI al XVIII

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,76 KB

 

XVI, XVII i XVIII - Decadència, cultura catalana perd força. Conseqüències: castellanització de la cort. Culpa: unió Cat i Catella (casament reis catòlics - 1469). S. XVIII i dinastia Borbó marquen momen culminan de repressió cultura i llengua Catalunya amb Decret de Nova Planta - 1716. Felip V anula institucions catalanes i suprimeix el català.

Sempre han existit una literatura popular i tradicional. Literatura creada i viscuda pel poble i que respon als seus gustos, interessos i necessitats. Expressions literàries populars: anonimes, creades per autor individual, que representa els interessos, vivències i gustos de colectiu concret, transmeten oralment acompanyades de melodia per millor difusió.

Poesia: major part de poemes dels s.XVI, XVII, XVIII. Aquesta producció literaria és mostra de la vitalitat i vigència del català en les classes populars. Dins poesia gèneres en el Cançoner i els poemes en el Romancer.                                                                                                                                             Cançoner: composicions religioses (sobre Jesucrist, Verge Maria, sants...) amb una melodia senzilla. Cants que formen part de cerimònies en honor a patrons i altres celebracions religioses. Versos 7 silabes. Nadales: composicions de Nadal. Descriuen imatges i episodis de naixement Jesus (naixement, 3 reis...). Cançons bandolers i lladres camí ral: poemes importants durant bandolerisme. Explicaven aventures i robatoris dels bandolers més coneguts, eren vistos amb simpatia i admiració. Cançons de pandero: cançons cantades per majorales de cofraries de Mare de Déu del Roser, amb motiu festivitat sortien a recaptar diners. Anaven a cases on hi havia festa, posaven preu per canço, un plat al mig de taula amb imatge verge i improvitzaven cançons, en honor assistents, acompanyades per pandero. Corrandes: cançons de tema divers (amor, enyorança, bressol, feina...). Romancer: romancos provenen d'antics cantars de gesta. Es classifiquen segons procedència: francesa, provençal, castellana o autòctona ( a partir s.XVII i XVIII).

Renaixement: inici a finals s.XV fins segona meitat s.XVI. Sorgeix Itàlia i esten rapid Europa. Caracteristiques: retorn valors i ideals d'antiguitat clàssica. Canvi mentalitat: es passa de visió teocèntrica, del món medieval, a visió antropocèntrica que es caracteritza al s.XVI. Poesia segueix 3 linies: una medievalitzant (Ausias March), una influènia italiana, intenta adoptar models propis de poesia en llengua catalana a noves formes introduïdes per corrent renaixentista, i linia de caire popular. Pere Serafí: poeta i pintor respresentatiu Renaixement i renovació poesia.

Barroc: desenvolupa Europa a finals s.XVI i XVII. Caracteristiques: oposició època anterior; gust per artificiositat, recalgolament, recarregament o enfarfegament; fugacitat de la vida; pas del temps que destrueix bellessa; gust per monstruositat i grotesc; oposat harmonia renaixentista.

Rector Vallfogona: Neix a Tortosa el 1579 o 1582. Poeta destacat en lletres catalanes per verietat i diversitat seva obra. Presenta 2 actituds literaries: una elegant i retòrica i altre satirica, irònica, brlesca i escatològica.

Reinaixença: 1833 - 1877. Impuls producció literària culta al català, per conscienciació nacionalista assolida per burgesia arran de revolució industrial. Dates importants: publicació oda a La Pàtria (1833)- Bonaventura Carles Arribau: premi L'Atlàntida als Jocs Florals (1877) - Jacint Verdaguer; Angel Guimera procalamt Mestre en Gai Saber. Caracteristiques:  visió dinamica de natura; ús mite, simbol i ironia; atracció pel passat (edat mitjana); melangia;mort; atrets per foscor, caos,etc. Objectius:recuperar català; conscienciar població de indentificació entre llengua i nació; fomentar nous escriptors; restaurar Jocs Florals. 

Entradas relacionadas: