Poesia escatologica catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,52 KB

AusiasMarch: cavaller valencíà del SXV, casat amb la germana de Joanot Martorell. Va ser escrptor exclusivament de poesia. S'aparta del model trobadoresc, poesia de confessió personal. Comparacions originals i imatges complexes. Obra en tres parts: -> Cants d'amor(conflicte permanent entre amor carnal o amor espiritual); -> Cants de mort (dedicats a la mort de la seva segona esposa, espreocupa pel dest'i de l'anima humana): -> Cant espiritual (dialeg amb Déu, en el poeta suplica que salvi la seva ànima, i l'acusa de fer-lo patir massa). Joan Roís de Corella: escriptor valencíà de la segona meitat del S.XV, segueix carrera eclesiastica. Fa poesia i narrativa, influenciat pel renaixament. Els seus temes son sobre l'amor i la fe religiosa. Utilitza personatjes mitologics, escriu en "valenciana prosa", on usa cultismes i frases llarges amb subordinació. Jaume Roig: escriptor valencíà, metge de professió (burges). Es l'autor d'"Espill" o "Llibre de les dones": narració en versos de quantre sílabes, on es dona una visió pessimista de la vida i el món. El personatge principla passa per moltes desgracies causades per les dones, pintades com a éssers del mal. Forta misogínia (critica de les dones), tópic de la literatura medieval. Molta riquesa de vocabulari. Literatura dels S. XVI, XVII, XVIII: epoca de crisi, pocs autors literaris cultes. Literatura popular desarotllada amb normalitat. Causa de la crisi literaria: perdua del poder polític de CAT per la Unió amb Castella al S.XV. S.XVI: un autor d'aquella epoca es Pere Serafí: poeta, composa sonats i altres, influit per Garcilaso. Cristòfor Despuig: "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa": text en fomra de dialeg entre personatges sobre actualitat del moment. Important com a testimoni historic. S.XVII: Rector de Vallfogona: poeta, capellà d'una parroquia catalana. Poesia en sonets, de temes seriososi humorístics. A l'epoca, conegut peer l'obra humorística. Influecnia de Góngora i Quevedo. S.XVIII: Barò de Maldà: noble barceloní, autor del "Calaix de saste": llibre de memories, l'autor anota dia per dia els fets que passen a la ciutat i els comenta - pretén informar del que passa al seu temps. Poc culte, molts castellanismes. Joan Ramis: Autor menorquí de teatre Neoclàssic. Dels pocs neoclassics catalans. S.XIX, Romanticisme i Renaixença: es difon el romanticisme per Europa, l'art passa a ser vista com la representació dels sentiments de l'artista. LA RENAIXENÇA; objectius: -recuperar el català com a llengua de cultura; - desenvolupar la literatura catalana culte; - coneixer el passat historic i la cultura tradicional; crear institucions per fomentar el moviment; - es dona importancia a la llengua propia; - interes pel passat historic i la cultura popular. Novela del S.XIX: COSTUMISME: desenvolupa narrativa curta, textos breus sobre escenes quotidianes. Molt dialeg. Personantfes característics facilment indentificables. Llenguatge col·loquial i to humorístic. Les narracions es titolaven "quadre de costums". Autor destacat: Emili Vilanova. Realisme: enfoc narratiu sorgit a França. Pretén a traves de la novela explicar la societat. Novela extensa, molts personatges individualitzats. Acció contemporania a l'autor. Autor destacat: Balzac. Naturalisme: ultimes decades del S.XIX. Incorpora la ciencia als objectius del Realisme.Apareix el tema de la herencia genetica, els personantges apareixen limitats per la herencia biologica i el medi social proposit de denuncia. Autor destacat: Emile Zolà. Literatura de la Renaixença: JOCS FLORALS: certament poetic literari dedicat a la poesia, després a la prosa. Servia per impulsar la poesia culta en català. A imitació del mateix certament que es feia a l'epoca medieval per impulsar la poesia trobadoresca. 3 generes: poesia amorosa, poesia patriotica, poesia religiosa. Jacint Verdaguer: important perque es el creador de la llengua literaria contemporanea. Famós gracies als jocs florals. Vida eclesiastica, capella personal del Marques de Comillas, viatja a Terra Santa i te una crisi personal - massa almoines i exorcismes. El tanquen a un santuari, n'escapa i li retiren el permís de capella, pero escriu a la prensa queixant-se i li tornen. Mor de tubersulosi. Poesia épica de Verdaguer: L'Atlàntida: explica la desaparició d'aquest continent i el lliga amb el descobriment d'Amèrica. Canigó: ambientada a l'epoca de CAT. Bareja personatges historics amb altres d'inventats. Poesia lírica de Verdaguer: es pot seguir la vida del escriptor a traves d'aquesta optimista i la juventud i dramatic a la maduresa. Prosa de Verdaguer: rondalles, contes populars, articles de diari. Narcís Oller: novelista del S.XIX, autor de novel·les i contes. Primera novela: "La papallona" (amb próleg d'Emile Zolà). La papallona explica com un estidiant sedueix una noia. Zola diu que sembla que els personantges no toquen de peus a terra. Influencia romantica, tendeix al moralisme. Període realista: l'escanyapobres (historia d'un prestamista rural); la febre d'or (sobre la especulació borsaria). Període naturalista: la bogeria (un estudiant embogeix progressivament, destaca el factor hereditari). Període Modernista: pilar prim (dubte entre el marit i l'amant, novela psicologica): Destaca: memories literaries (cronica de la seva vida d'escriptor). El Modernisme: corrent cultural desenvolupar entre 1890-1910, important a CAT. Els seus objectius eren modernitzar la cultura catalana, incorporar-la als moviments europeus mes innovadors del moment. Pompeu fabra reforma lingüística catalana. El Modernisme subratlla el conflicte entre artista i societat, l'artista modernista es incomformista. Les tendencies son esteticisme o decadentisme: escriptor o artistes, l'art per sobre de tot. Es refugien en el seu mon artístic i deixen de banda la societat. Prenen l'art com a una religió. Joan Maragall: autor modernista regeneracionista, 1860-1911. Obra Periodística: "Laciutat del perdó". Es va acusar a Francesc Ferrer i Guardia d'instigador de la revolta de la semana tragica i va ser afussellat. Maragall va escriure aquest article per demanar que no el matessin. "Elogi de la paraula": Maragall exposa la "teoria de la paraula viva" creu que la poesia sorgeix d'un impuls intern del poeta, que es concreta amb alguna paraula, i aprofundint-hi, es fa el poema. Obra Poetica (molt variada): Poesia de paisatges: "La fageda d'en Jorda", "Pirinenques", "Vistes al mar". Maragall creu que els paisatges són una font d'emocions i s'identifica amb ells. Poesia llegendària: "El comte Arnau" (llegenda catalana d'un compte dèspota, i quan mor, la seva ànima queda arrant). Poesia civicopolitica: "Oda a Espanya" (sobre la pèrdua de Cuba i Filipines) i "Oda nova a Barcelona" (sobre el creixement sobtat de la ciutat).

Entradas relacionadas: