Poesia escatologica catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,6 KB

 
La poesía modernista: la revolta contra els jcs florals :lautenticitat lingüísitc:va rebutjar la poesía vuitcentista, respresntada pels poetes q paricipaven als JF de la Rena. Aqesta revolta contra la poesía arranca, en primer terme,duna nova concepció del llenguat literari:els escripo modern opten x rebutjr els formalismes artificiosos i defensen laproximació a la llengua del carrer. Autenticitat lingüís, ha reflectit la vida: tamisada pels ulls del poeta ,com defensaven els simbolistes, o visió directa de la veritat, com afrimaven els vitalistes.
La poesía simbolista: el simbolisme era el corrent deter en el panorama litera europeu, aCatalunya va influir molt més en la novela i en el teatre q en la posia. La poesía catala té algn repres simbolista, com per ex Adrià Gual, va dedicar-s preferent al teatre, tambè va conrear la poesía i els poemes en prosa. Va intentar arribar al lànima del lector provocant-li emoción q el fessi transcendir la realitat i copsar-ne el misteri. Gual no tenia un ple domino de la llenga x aconsgir aqest objec, sí q el tenia Joaquim Ruyra, poeta simbolisa. Ruyra va ser un prosista excellent, pensaba q lorign de tota creació artística era la sensació misteriosa de la reali exter q rebia lart,la inspiració traduïda en ritme traduït en paraula.
La p. Vitalista: el simbo defensava la negació de tot, la salvació del món interior de lartista saïllava de la societat, el vitalisme defensava lafirmació de tot, la regeneració de la societat. El catalanis puixant,reflectit en lobjectiu modern de crear una lite nacional, s reconegués en el vessant positiu, de lluita vital, q repres akest corrent. El represen del vitalisme poètic va sr Joan Maragall, q va atacar la visió obscura del món q intentaba imposar el símbol decadentista, perquè entenia q la poesía havia de ser una arma social i de defenda de la vida, n de la mort.
El paranassianime: actitud poética k es va oposar als excessos antiformalistes derivats d l recerca de lautenticitat lingüís va sr el parnassia, q propugnava un retorn als claàssics com a defensors,de la perdecció técnica. El repres va ser el poet i crític literari Jeroni ZAnné, q propugna un ideal de poes formalm impecable,lobra de Zanné,juntam amb la dels poetes de lanomenada escola mallorquina, especial Gabriel Alomar, prefigura la poesía noucentista posterior.
Escola mallorquina: es fa referènc a la producción literàr de lilla de Mallorca entre el final del s19 iel comen del s20. Els seus autors més importn són Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, els trets q la caracteritx tenen a veure amb la preocupació x l forma ,lart d la retòrica i lelegància del llenguatfe. La temàti és sovint paisatgística i encarada a una poética de gust clàssic,on regnen la serenitat,lordre i lharmonia. Costa i Llobera defensava linspiració i la forma shavien dunir en un tot indestriable i afirmava k luna no podía existir sense latre. La foraçma i la tendencia fan una expressió ekilibrada de Costa i Llobrera i Alcover uns precusors del noucent,no només x lestètica,sinó per lactitud ideológica. La poesia de Costo i Llibera parteix de la rena. Mitifica el paisatge mallorkí a la manera ROMántica, li serveix x reflectir lestat dànim i una determinada visió del mon. Una crisi personal el va dur a Pollença i a Roma, on va seguir estudis eclesiàstics,sordenà de sacerdot, i va conèixer la poesia dels ROMàntics italians: Leopardi i Carducci. En va sortir la seva poesia de maduresa, Horacianes, important per la tria del model, Horaci, i perquè la seva publicació coincidí amb lesclat del nouc. 1907 el poeta va der un viatge de pelegrinació a Terra Santa del kual sortí el dietari poètic Visions de Palestina, un cojunt dodes en prosa k imiten formalm els versicles hebreus, basats en el paralels de conceptes.
La renaixença (s.19):es designa un mov dample abast, cultural i literari, tmbé de conscienciació política, q sorgeic cap a 1830 i redescobriment de la cultira i la societat catalana com un fet important. Akest movi es va produir i va evolucionar a Catal al mateix temps k el romant. Etapes(dècades): inicis 1830-1840/consolidació (1850-1860)/plenitud(1870-1880)/plenitud i crisi(1890). Tendencia literà: romanticisme/romanti i realism/romantisi realis Naturalisme/ realisem naturalism. Fets:la patria de B.C. Aribau es el punt de partida del movim. Predomini gariabé exclusiu de la poesia sobre els altres gèneres. J.Rubíó i Ors(Lo Gayté del Llobregat) publica el 1841 un recull de poesies amb un pròleg q es considera el manifest de la rena Dispersió diniciatives./ els JF, donen cohesió al movi i serveixen de punt de trovada i de plataforma x a donar a conèixer els escriptors. Sinicien els intents de normalització de la llengua, la unificació de criteris no saconseguirà durant la Rena. Comencen a diversificar-se els gèneres literaris/cada vegada són més abundants les edición en català. Importancia de la prensa períòdica en la divulgació de la liter, sobretot de lanomenat costumisme. Comencen la seva prodicció literària els escript més importants del mov:jacint verdaguer,àngel guimerà i narcís oller./ la renai sallargarà fins ben entrar el s.20,laparició del Modernisme lany 1892 suposa el triomf duna nova concepció i valoració del paper de lescriptor i de lobnra literària.
Entre els obj dakest período destaken el del reconeix,la recuperació i la definició de la propia identitat nacional i el pper fonamental de la dignificació de la llengua i la creació duna lite en català.
Predomini de la poesia:
un dels probl més greus amb qè es troven els escriptor durant l renai és el d la manca de tradicií literària. Partint dakestes dificultats,les 1 mostre leterà, no sempre prou reeixides, van ser les poètikes. La poesia fou el gènere x excelencia de la 1 part de la rena, i el més conreat durant tot el mov.Les seves possiblilitats de publicació eres prou bones. Va ser el gènere q sadequava millor a les característ, capacitats i gustos dels 1 ROMàn catalans. Rebé limuls definitiu a partir de la instauració dels JF. Amb una llengua literà força insegura, els poetes ROMàntics tendeixen a mostrar la nostàlgia i el desarrelament personal, a recrear un passat més sòlid i a rescatar figures de ledat mitjana com a mites patriòtics, ço a temes literaris trobem el món medieval perdut i enyorat. Formalment, la poesia presenta unes estructures estròfikes dinfluència clàssica, encara k molts rescaten fórmules populars a lora de crear els seus poemes. La renai no només va afectar el Prinicipat, sinó k tmbé safegirien al mov, amb diferent intens, la resta de territoris de parla catal. Les trobades, els diàlegs la participación en els mateizos ideals eres habituals entre els escrip del País Valencíà, les Illes balears i la Catalunya nord, es tractava de fer ressorfir la unitat cultiural q durant tant de temps havia estat adormida. Els escriptors del Prinipat respresentaven el paper de nucli aglutinant i al meteix temps destímuls envers els seus homòlegs de les terres veïnes.
Consolidació de la rena, de Jacint Verdaguer a narcís oller:la rena es començava a cosolidar amb la instaruració dels jf. Tmbé fou important el paper k en akest aspecto tingueren les revistes humorístikes i satírikes. En la década dels 70, el nomvbre descriptors i la kualitat ed les seves obres augmenta al mateix temps q es diversificaven les propostes literà, el movim arriba a la seva penitud.Els rtes escripors més emblemàtics de la rena comencen a publicar les seves obres, jacint verdaguer, dóna a conèixer latlàntida en els jc de 1877. Lèxit de la seva poesia va fer k àngel guimerà fos proclamat mestre en gai saber, encara q fou més conegut x la seva prducció teatral.Fou akest darrer any kuan narcís oller publicà croquis del natural k reunia les primeres narracions q havia escrit en llengua catalana.
La decadencia i la lite popular: definició: período de crisis q dura 3 seg. Disminueix la procució literà catalán i està sota la influènc de la lite llatina i castella. Causes històrike: extinció dels reis del casal de barnai entronització dun rei castellà, ferran dantequera. Uníó de la corona catalano-aragonesa amb la castellna pel casament de gerran II i Isabel de castella. Causes socieconòmikes: desplaçamnt del comerç marítim del mediterr ca a latlàntida pel descobrim damèrica. Crisi econòmi x la gerra civil durat el regnat de Joan II i crisi demográfic. Instauració de la Inkisició i explulsió dels jueus. Expulsió dels mosiscos de valèn i posterior repoblament x gent de parla castellna. Causes culturals: ressorgient del llatí com a llengua de cultura i deducacuó. Invenció de la impremta i dentència a imprimir només allò k té més lectos. Desaparició de la cancelleria reial, cosa k provoca més dialectalització del català. Desplaçament de la capuitalitat de barna cam a valència q es castellanitzarà molt durant el virregnant de germana de foix.
El renai s16: ideología:humanisme artístic i social, valors estètics del món clàssic grecollatí i la tradició; la raó és lúnica Font de coneixement;subjecció a la norma i a la disciplina artística; ercerca didelas dekilibri,mesura u harmonia=bellesa. Els autors catalans: escriuen en llatí Juan Ll vives. Escriuen en castellà Joan bascoa. Escriuen en català cristòfot despuig i pere serafí.Pere serafí:poeta q reop influències dausiàs march i intenta escriuere segons la mèrica renaxentista.
El Barroc s.17: ideologia: degut a la crisi de valors i la imposició de la contrareforma, mostra uin desengany davant la realtiat;obsessió pel pas del temps i la brevetat de la vida; predomina la irracionalitat, desapareixen les normes i regles i lekilibri.presenta dos estils: conceptisme: la pesia és igual a un joc denginy. Allò q més els preocupa és el contingut no la forma, els poemes conceptistes semplenn dantítesis, jocs de paraules, jocs denginy.. A a figures més caracterí. Es deforma la realitat de manera caricaturesca. Culteranimse: amb Góngora al capdavant, la forma exter és allò important, la realitat samaga per tal daconseguir bellesa. Conecta amb lactitud del seu temps q cal embellir la realitat ja k aquesta no és bella; els poemes culteranistes abundacn de metàfores, hipèrbatons, cultismes, al·lusions mitològies, idealització de la realitat, metàfores embellidores, recuross fònics i mètrics. Autors catalans: siglo de oro castellà, influïts per Quevedo, Góngora i Lope de Vega. FRANCESC VICENT García EL RECTOR DE VALLFOGONA: un dels autor més populars dakest llarg período de temps de crisi de la lite catala és Francsc Vicen García, conegut amb el nom de Vallfogona pel fet q va ser rector de la parròkia de Santa ,María de Vallfogonaa de Riucorb. A akest personantge se li atribueixen tot tipus danèctodes, aventures i acudits, molts dels kuals no sap si són certs o algú els hi ha atrubuït per beneficiar-se de la fama del rector. És una figura una mica llegendària. Un dels aspectos més rellevants de la seva obre és el fet q podem distingir-hi 2 vessants temàtikes., una de seriosa i elegant, amb poemes amorosos en els kuals busca lelegància i el manifestant duna gran preocupaciói x la forma. Una altra de burlesca, satírica i escatológica amb poemes en els k busca sorprendre el lector amb els seus jocs de paraules. Allò k més interessa no és ka forma sinó el contingut perqè es tracta de descriure les lletgeses de la societat, de despullar-la tot fent evident la indignació q li provoquen. Vicent García connecta així amb les dues actituds q davant la realitat prenien els homes del Barroc, sobretot en la poesia Castell.
La illustració s18: fets històrics determinants: guerra de successió i decrets de nova planta contra la llengua i la cultura catala fan tancar la univer de barna, q no foren aplicats a menorc, en mans angleses. Idiologia: neoclassicime:sorgit a frança, vol el retorn als models grecollantis, la norma, lekilibri i la mesura. Ilustracií: sorgida a gran Bretaña, frança, Alemanya… tmbé dit s. De les llums, edat de la Raó,edat augusta:predomini de la claror contra lobscurirar,raó contra irracionalitat. Els autors catalans: escrivien en castellà, però sobre la cultura catalana. Rafael Amat i Cortada. Calaix de sastre. Extens dietari sobre tot el k passava a barna i esplugues. Llengua descurada. Joan ramis i ramis. Tragèdies teatrals: lucrècia, Rosaura o el més constant amor. Era menorquí.
La lite popular:definíó: produïda i consumida fora dels ambients intelecutals per la gent dl poble, anónima i de transmissió oral, plena de canvis i variants a gust de lintèrpret o el públic, i de difícil datació. Temes sentimentals, idealistes, humorístics, angoixes i reivindicacions colectives. Es va recopilar durant el romanticisme, gràcies a intelectuals com Milà i Fontanals o Maríà aguiló. Gèneres poètics:goigs a la verge o sants:melodía repetitiva, impresos amb lestampa del sant. Nadales:melodies rikes, temes de la nativitat, visió humana del fet a trvés de la sagrada família. Corrandes i cançons de pandero: tema profà. Romanços o balades: heptasílabes, narratives, amb hostòries de llegenda, humor, tragedia, fets històrics. Gèneres teatrals: tema religiós: de nadal i pasqua, es representaven dind dels temples, però després agafaren elemets profans i sortiren dels temples. Tema profà: entremès. 1 sol acte, argument simple i tema burlesc. Gèneres narratius: rondalla:fets imaginaris amb fórmules típikes dinici i final, repetició de fets, llengua oral i mortalitat fianl. Llegenda:fets presentats com a verídics. Lloc i temps precioso i històrics.

Al·literació:vinyes verdes vora, anagrama:quan et deturis la claror de sinera(pegan) onomatopeia:com feixx de canyes cruixen. Paronomásia:sgna i signa.anàfora: seras roure seras penya, seras.. . asíndeton:akesta meva pobre,bruta,.. Hipèrbaton: ab sos. Polisíndeton: el pobre es ti i i. parallelimse: seras nrau o de au seras o. antítesi: mexalta el noi i menamora el vell. Comparació: lo compte ralleferro va com lo vent. Epítet:en el vaixcell de la nit siges fana i senera. Equívoc: q lentes les fulles roges de les veus, expresiones. Paradoxa: es cuan dormo k i veig clar. Sinestesia: q era color de mel i ara es color de poma.metaforaels meus pits son dos ocells engabilars. Allegoria:conjunt de mta. Sinèctode: onada mar.apòstrofe: o sol o magic poderós. Real al imaginri.hipèrbole: sign determina de manera exagerada. Ironia. Personificació:kualitats humanes a animals o éssers inanimats.

Entradas relacionadas: