Poesia escatològica del rector de vallfogona

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,19 KB

 

La narrativa de la guerra civil, de l'exili i de la postguerra
Una part important de la narrativa que es va produir a partir de 1936 té com a tema l'experiència bèl·lica viscuda pels mateixos autors. Es tracta d'obres que donen testimoni de la guerra, de l'horror dels camps de concentració i de l'experiència de l'exili:
La guerra és el tema central de cròniques novel·lades com Incerta Gloria(1956) de Joan Sales, parteix de l'episodi bèl·lic, si bé la trama s'estén cronològicament fins ben entrada la postguerra i pren una gran volada psicològica i filosofica.
Els camps de concentració són retratats en les novel·les K.L. Reicht de Joaquim Amat-Piniella
L'exili, bàsicament el que va dur molts escriptors a Amèrica, i les dificultats d'adaptar-se al nou món per part dels exiliats són temes bàsics tractats, per exemple, en una novel·la com Tots tres surten per l'Ozama(1946), de Vicenç Riera Llorca.
A més de l'experiencia directa de l'exili, la narrativa catalana també va incorporar nous espais i personatges característics dels països d'arribada: la narrativa de tema mexicà de Pere Calders és un exemple sobresortint d'aquest fet, amb un títol emblemàtic com L'ombra de l'atzavara(1964)
Moltes d'aquestes obres i altres van ser publicades a l'estranger, ja que dins del país les autoritats franquistes no van concedir permís per publicar en català fins l'any 1946 i, encara, amb limitacions serioses. Es permetien només les reedicions d'obres publicades anteriorment, de gèneres minoritaris com la poesia, d'obres arcaïtzants o en ortografia anterior a la normativa Pompeu Fabra...



La poesia culta del Barroc
L'estètica barroca va predominar en la poesia culta del segle XVII i bona part del segle XVIII. La imitació dels prestigiosos models poètics castellans(especialment Luis de Góngora i els poetes de l'escola anomenada culterana) caracteritza la poesia catalana en l'aspecte mètric(es consoliden el sonet i el decasíl·lab italià, alhora que s'incorporen formes d'origen castellà com ara quintilles, decimes o romanços), en el vessant retòric (es fa un ús recurrent de figures com la hipèrbole, l'antítesi, la paradoxa, l'hipèrbaton, la perífrasi o la metàfora) i pel que fa a l'expressió lingüistica (són abundants els castellanismes lèxics i sintàctics, que eren entesos com un recurs estilístic que ennoblia la llengua catalana, considerada massa senzilla)
Francesc Vicent Garcia (Tortosa 1579/1582 Vallfogona de Riucorb 1623) va ser el màxim representant de la poesia barroca catalana. Conegut com el rector de Vallfogona, a partir de la seva obra humorística i escatològica es va generar una tradició poètica anomenada vallfogonisme que va perdurar fins al comencçament del segle XIX. Tanmateix, és més rellevant, en la història de la literatura, la incorporació que va fer de la mètrica castellana i dels temes característics de la poesia barroca; va crear una poesia artificiosa i elegant amb una forta intenció satírica.

Entradas relacionadas: