La poesia Joan maragall Catalunya

Enviado por Paquito y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,45 KB

 

L’obra poètica de Joan Maragall (1860-1911)
Maragall és sens dubte el poeta més significatiu del Modernisme.
Els temes de la seva poesia són comuns de la tradició poètica.
El tret més original i característic de la seva poesia és l’estil: sincer,
espontani i planer. La poesia de Maragall “no és què es diu sinó com es
diu”. És el ritme propi de les paraules plasmat en un estat sublim i privilegiat,

L’art del poeta per a Maragall consisteix a fixar i expressar l’emoció d’un
moment en la seva justa mesura.
Maragall utilitza una llengua viva, espontània, sincera, que brolla directament de la font de l’emoció;
una llengua essencialment expressiva.
En la poesia de Maragall mai haurem de concentrar-nos a analitzar els
versos per tal de trobar decasíl·labs o alexandrins, si estan ben construïts, si
posseeixen una rima perfecta o bé són un conjunt d’estrofes convencionals.
Per a Maragall el valor suprem és la espontaneïtat, la puresa, la sinceritat
d’un moment d’inspiració que sovint no es pot encaixar dins un vers fixat
ni una estrofa rígida. Maragall té, però, sempre el clar referent del ritme i la
musicalitat del propi poema.
L’estil de Maragall presenta les mancances d’una llengua, la del seu temps,
literàriament fràgil, poc estructurada i plena de dèficits històrics i ple de castellanismes barcelonins.
Context de Visions i cants
L’obra s’inscriu plenament en les coordenades del Modernisme cultural,
un moviment que és definit com“el procés de  transformació de la cultura catalana de
cultura tradicionalista i regional en
cultura moderna i regional, i que es desenvolupa durant la darrera època del
Segle XIX i principis del Segle XX”.
De fet, Maragall amb aquest volum materialitzà poèticament els principals
postulats del moviment modernista, .El Modernisme combatiu i militant de la primera etapa, perd en
certa mesura, força. Ara bé és a partir de la desfeta colonial amb la
pèrdua de Cuba i Filipines, explica, les
conseqüències que es deixen veure tant en el vessant polític, econòmic, social...
però també cultural. Així assistim a l’articulació d’un partit d’àmbit nacional
català (Lliga regionalista) al 1901.
En l’àmbit econòmic, Catalunya és en aquests moments “la fàbrica d’Espanya”.
La industrialització és ja un fet a Catalunya.
Finalment, finalitzarà la fixació d’una
cultura nacional pròpia, amb referents simbòlics particulars
És doncs, en aquest Març social/cultural, que Maragall publicarà Visions i cants.

Entradas relacionadas: