La poesia noucentista

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,36 KB

 
El concepte de filologia. 1. Estudis literaris i lingüístics. 2. Estudi de les llengües des d’una perspectiva històrica, estudi de les formes pretèrites del llenguatge. 3. Disciplina que s’ocupa de preservar els textos en el temps i d’aclarir-ne el significat. 4. Estudi de les circumstàncies lingüístiques, culturals i històriques que envolten una obra literària.Fases de l’edició crítica: Crítica textual Karl Lachmann (1793-1851) diferència entre: Heurística = Troba els diferents testimonis, manuscrits o impressos, d’un text.Collatio =Compara versiones tras hacer el sondeo. No necesariamente las versiones antiguas son las mejores. Resensio = Analisis de les variants pel que fa la seva gènesi. Recull tots els elements de una sola obra. Hacer la arqueología del texto. Establece un árbol genealógico que relaciona les diferents versions per veure quina és la original. Eliminatio = Eliminem totes les còpies d’altres testimonis. Examinatio = Reconstruir l’arquetip que pot correspondre a una de les versions de l’arbre genealògic o pot ser una versió construida filològicament. Emendatio = Corregeix les versions diferents. Lectio difficilior = Lectura difícil. Quan es difícil és la més probable. Divinatio = Per establir la versió original i fer les correccions hem d’utilitzar aquest perquè té unes suposicions fundades basat en coneixement de filologia, arqueologia… (ciències auxiliars).Editio prínceps = Primera edició impressa d’una obra. La imprenta. Des del s. XIV: matrius xilogràfiques amb tipus fixos (xifres, paràgrafs, imatges, pàGinés completes o imatges). Ús de tipus mòbils.. (?). Classes d’edició: Incunable ( Són les obres impresses (primeres) ), edició diplomàtica (imprimeix un còdeg lletra per lletra), edició crítica (peu de pàgina, manuscrits, variants), edició anotada (l’estudiòs es pot esplaiar, no hi ha limitació d’espai). Classes d’edicions. Edició prínceps (incunable), Edició diplomàtica, Edició crítica i Edició anotada. Miquel Martí́ i Pol (1929-2003) – Què és poesia? Stéphane Mallarmé (1842-1898) deia quelapoesianoes fa amb idees, sinó́ amb paraules, i el que jo intentava aleshores era recuperar les paraules per poder escriure poesia i, potser contradient una mica el gran poeta francès, expressar unes idees. // Mai no he he entès la poesia com un refugi o com un joc. Per a mi sempre ha estat un combat cos a cos amb mi mateix, una aposta a tot o res, un risc absolut, i possiblement per això quan més satisfet m’ha deixat el que he escrit, he estat quan m’hi he sentit implicat en cos i ànima. Miquel Martí́ i Pol. La bona poesia manté́ una sorprenent vigència, tot i el pas dels anys, i a mi sempre m’ha semblat que aquesta estranya vitalitat li venia d’una banda de l’imaginari i, de l’altra, de la tensió́ extrema a què sotmet els mots, una tensió́ que no es dóna en cap altre gènere literari i que jo crec que molt sovint s’escapa del control immediat del poeta, tot i que mai no el nega ni el desqualifica si els poeta és honest i exigent. La poesia, de fet, és inexplicable. Definició́ de poesia. Forma Artí́stica creada amb recursos del llenguatge que permet expressar idees, opinions, valoracions, estats d’ànim i sensacions. Actualment, ,a través de la qual el poeta transmet sentiments i altres aspectes de la seva subjectivitat. Al llarg de la història han existit altres tipus de poesia(com l’èpica, de caràcter narratiu) igualment destacables.

Entradas relacionadas: