Poesia popular catalana característiques

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,67 KB

 
Vora la mar Jacint Verdaguer lautor mes important de la literatura catalana del Segle XIX,perquè va ser capaç descriure una poesia enormement ambiciosa -i també una bona prosa- en un català modern i assequible sense altres precedents que els escriptors medievals. Dades biogràfiques Nascut el 1845 A Folgueroles (osona) en el si duna família pagesa, als 10 anys va ingressar al seminari de vic i el 1870 fou ordenat sacerdot. Destinat a Vinyoles dOris, el 1874 obtingué, víctima duna anèmia cerebral,una capellania al vaixell Guipuzcoa , amb destinació a lHavana, fins que al 1876, ja refet de la malaltia, sinstal·là al palau del marques de Comillas, a la rambla de Barcelona. El 1877 guanyà els jocs florals amb lextens poema de LAtlantida i emprengué un viatge a Terra Santa. De retorn a Barcelona, comença a caure en desgracia per dues raons: duna banda, la practica de lexorcisme, i de laltra, multiplica les donacions que feia als pobres com a almoiner del marques de Comillas fins lextrem de carregar-se de deutes. Fos traslladat al santuari de la Gleva, a Osona. Però Verdaguer al cap de dos anys i fent cas omís de les ordres del bisbat, torna a Barcelona, on va practicar de nou lexorcisme a la casa que lacolli. Per aquest motiu fos suspès a divins de les seves funcions com a capellà. Silenciat pel poder, finalment li foren restituïdes les facultats eclesiàstiques u el 1902, ja malalt, fou traslladat a Vil·la Joana (Vallvidrera), on mori. Obra:poesia i prosa Verdaguer va ser un autor popular, en bona part, per la seva poesia lírica, molts dels poemes que escriví van ser musicats i convertits així en cançons enormement conegudes. Temàtica mística i lamor per la naturalesa però sense oblidar el registre amorós i el patriòtic. Les seves obres mes ambicioses van ser dos extensos poemes èpics:  Latlandita(1877),epopeia on la descoberta del continent americà es barreja amb elements mitològics. Canigó (1885), un dels grans clàssics de la literatura catalana de tots els temps, consisteix en una exaltació, de tall llegendari i clara influencia ROMàntica, dels orígens cristians de Catalunya a ledat mitjana. Shi barregen alguns personatges històrics amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics. Si a Latlantida destaca la precisió del llenguatge geològic, Canigó suposa un cant damor a la geografia catalana. També es conegut per la seva obra en prosa, rondalles, discursos o articles- com els aplegats a En defensa pròpia- en donen testimoni. RENAIXENÇA (LA PATRIA) El poema comença explicant que Verdaguer puja al cim dun promontori a meditar, vora la mar, a lhora que samaga el sol, per contemplar la mar, el cel i les estrelles. Aquesta meditació és el resultat de la contemplació de la natura. A partir daquest moment, comença a recordar els seus antics somnis, i fa una reflexió poètica sobre la poesia i la creació poètica. El poeta es situa entre el cel i el mar per expressar la seva insignificança respecte al món. El poema descobreix un mon amagat que es troba a dins del mar, on hi ha els records i els somnis morts. Verdaguer imagina castells i riquesa, poemes que es converteixen en joguines o petxines, vaixells i illes, que finalment es converteixen en idees que escurcen lexistència. El poeta fa una relació clara entre la grandària i la petitesa. Finalment, el poeta diu que la poesia neix de la contemplació dun mon exterior que cal interpretar des de linterior, i cadascun del elements anteriors marca un element daquest camí. Pel que fa a la forma el poema consta de Déu estrofes de quatre versos decasíl·labs i hexasíl·labs que rimen ABAB CDCD i així successivament, amb rima consonant encadenada i dart major els senars i menor el parells.

Entradas relacionadas: