Poesia últim trimestre

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,62 KB

 
CARLES RIBA: QUE JO NO SIGUI MÉS COM UN OCELL TOT SOL...

Mètrica: Adopta la forma estròfica de l’estança, molt usada en el Renaixement, però adaptada. El poeta combina aquí, en cadascuna de les tres estrofes, cinc versos alexandrins amb dos d’enneasíl·labs i un altre, l’últim, hexasíl·lab. La rima respon a l’esquema ABBACDDDC.

Estructura: Té tres parts ben diferenciades, que coincideixen amb cadascuna de les estrofes:
- En la primera part se’ns parla del desig del <<jo>> poètic de fugir de la solitud, tot utilitzant la imatge de l’ocell que sobrevola un gran riu (la vida) que deixar de ser <<aigua lliure>> en arribar a la ciutat.
- La segona insisteix en el pas de la vida, i el <<jo>> poètic hi considera que té menys que no pas aquells que evoquen la felicitat o que s’alimenten de la pròpia recança. És a dir: sent que no comparteix pròpiament els sentiments de la col·lectivitat i se’n dol.
- A la tercera es plantegen dues alternatives: o bé la d’identificar-se plenament amb la societat (llançar-se <<sang i sentits>> a la presa o al cant) o bé la de mantenir-se com un


<<ocell reial>> abatut per un tret i, doncs, <<vençut rebel>> a qui ningú no plany. És probable que el poema es refereixi al paper del poeta en la societat i, doncs, a si li cal defugir-la o bé integrar-s’hi plenament.
Acaba encara amb el dubte (el de reaccionar a la vida o el de sentir-se mort), no el resol, simplement el planteja.
Tema: La tensió entre el poeta i la societat.
Hi ha un sentit privilegiat en l’home, la vista perque a través d’aquesta el món passa cap dins i el fa seu, i hi aboca sentiments propis.
Recursos literaris:
- Vers 15: s’alimenta dels records del passat, viu amb el record de les pròpies imatges del passat.
- Versos 17 i 18: personificació (l’ona creix i minva cap al mar).
- Preguntes retòriques (de l’última part).
- Carles Riba és un dels poetes amb més fama de <<difícil>> de la literatura catalana del segle XX, per l’elevat grau d’intel·lectualisme que demostra, derivat de la seva aproximació al postsimbolisme o, en algun cas, a l’anomenada <<poesia pura>>, que només fa referència a ella mateixa. Tot i així, en la seva obra es plantegen les grans preguntes humanes de sempre, de vegades amb un profund vitalisme.

Entradas relacionadas: