Polisíndeton català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,95 KB

 
 LA CANCELLARIA REIAL
Es una escrivania reial creada el segle 13 per la corona catalana-aragonesa. Va ser modificada per Pere 3 el ceremoniós a l'any 1344 i d'aleshores accediren a la Cancellaria professionals de la teologia, del dret, i de l'art d'escriure. S'establiren relacions amb altres corts europees que van convertir la cancellaria en un focus de irradiador de cultura molt important.
Pere 3 va crear el càrreg de protonotari, que l'encarregat de tenir cura dels segells del rei, la resta de funcionaris s'encarregaven de escriure textos administratius, com tractats de Pau, informes secrets, llicencies, etc.
Podia estar escrit en 3 llengües el llatí ( llengua culta i hegèmonica d'Europa) el català i en Aragónès.
La prosa de la Cancellaria fou un factor important d'unitat de la llengua administrativa i literària. (Catala = Koiné "L. Supradialectal"), també va servir per reduí les variants dialectals pròpies de la llengua col·loquial, fou aceptada com un aforma estandar que s'ha de seguir per unificar.
Fonts de coneixement del llatí vulgar
- Textos literaris vulgaritzats: On alguns personatges utilitzen el llatí col·loquial i popular
- Tractats tècnics: ( Agricultura, medicina) redactats per artesans sense formació lingüística suficient del llat´escrit.
- Inscripcions amb vulgarismes: redactades i gravades per gent que no dominavael llatí escrit
- Textos gramaticals: Textos a on es corregian les faltes mes comunes dels escolars
- Textos religiosos cristians: on s'observa l'ús popular de la llengua dels primers cristians
- Glossaris explicatius en llatí vulgar: S'explica amb un mot col·loquial aquell mot clássic que havia esdevingut inusual i ja no s'entenia
- Les llengües ROMàniques: Ens permet donar una forma hipotètica del llatí vulgar.
LEXIC DEL CATALÀ

S'ha format a través de diferents processos que afecten a la gràmatica, la morfologia la sintaxis, el lèxic i la semàntica.
- Mots populars: Són els que s'han format a partir de l'evolucióo fonètica completa
VETULA > VETILLA > VELLA
- Cultismes: Són els mots presos directament del llatí, snse passar per les lleis d'evolució fonètica TITULU > TÍTOL
- Semicultismes: Mots l'evolució fonètica dels queals s'ha vist aturada SPATULA > EXPATLLA
- Doblets: Quan un mateix ètim llatí dóna dos o més mots, un per via popular i l'altre per via culta
La ROMània lingüísitca
Rep el nom de ROMània el conjunt de terres on és parlada una llengua derivada del llatí. Des del punt de vista de l'evolució fonèntica, la ROMània lingüistica es divideix en dos grans blocs: l'occidental( Portguès, castellà, català, occità, fran´ès, sard i reto-ROMànic) i l'oriental (Itàlia i romanes).
- ROMània occidental sonoritza les oclusives sordes intervocaliques

Al·literació: Consisteix en la repertició de sons iguals o semblants en un vers o frase
Onomatopeia: Fer renous
Paronomàsia: Joc de paraules que oposa mots semblants fonèticament però de significat diferent.
EX: Visc del vesc que busco al bosc
Anadiplosi: Repetició de l'ultim fragment d'un grup sintàtic o vers al començament del següent.
Anàfora: Repetició d'una o més paraules a l'inici de diversos versos o frases
Asíndeton: Supressió intencionada de les conjuncions que uneixen paraules o oracions
El·lipsis: Supressió de paraules que se sobreentenen en una frase
Hiperbaton: Alteració de l'ordre lògic dels elements de l'oració ( lode davant darrea)
Polisíndeton: Repetició innecesaria de conjuncions de coordinació. ( contrari asíndeton)
Quiasme: Creuament de forma simètrica de quatre membres( dos d'una classe gramatical i dos d'una altra) de la manra següent:ABBA. Es ppot produir en el mateix vers o en versos contigus.
Interrogació retórica: Fas uan prgunta i no esperas resposta
Personificació: Donar qualitats humanes a algo que que no te vida
Antítesi: Inclusió dins d'una mateixa frase de dos mots o expresions de significat oposat
Hiperbole: Exageració desmasurada que s'allunya de la realitat
Sinestèsia: Associació o intercanvi de sensacions provinents de diferents sentits
Joc de paraules:
Metonímia: Designació d'una cosa amb el nom d'una altra que hi té una relació de contigüitat lògica o física.
EX: Es va beure l'ampolla sencera (el contingut de l'ampolla)
Sinecdoque: Utilització del nom del tot per la part o de la part pel tot
Símil: Figura que relaciona dos termes, un de real i un d'imaginari, a partir d'una semblança entre ells.
Normalment te l'adverbi: com o semblar
EX: Com un pinyó es la boca que em captiva
Metàfora: Identificació que s'estableix entre dos termes diferents, un real i un d'imaginari, els quals tenen una relació de semblança.
EX: Els seus llavis són maduixes (llavis=maduixes)
Hipal·lage: Desplaçament del lloc propi d'un adjectiu, de manera que el poeta el situa al costat d'un altre substantiu present en el context inmediat
Pleonasme: Repetició en un mateix enunciat de mots que tenen el mateix sentit, amb finalitt de reforçar allò que expressa.


Entradas relacionadas: