Polítiques Socials a Catalunya i Estat de Benestar

Quan parlem de polítiques socials, hem de tenir en compte la seva estructuració a Catalunya en relació amb l'Estat de Benestar.

L'Estat de Benestar va sorgir a partir de tres sistemes: el capitalisme, l'heteropatriarcat i el colonialisme. Aquests sistemes, segons Marx, beneficiaven principalment els grans empresaris i aquells en la superestructura, oferint poca o cap ajuda als ciutadans de la base de la piràmide.

L'Estat de Benestar segons Pérez-Orozco

Segons l'economista Pérez-Orozco, l'Estat de Benestar és un conjunt de polítiques que busquen millorar les condicions de vida dels ciutadans i assegurar la igualtat d'oportunitats. Aquestes polítiques, en teoria, s'adrecen a tothom, independentment del seu capital econòmic. No obstant això, Pérez-Orozco afirma que l'Estat de Benestar no arriba a tota la població.

Models d'Estat de Benestar

Cada país té les seves pròpies polítiques socials, que varien segons el model d'Estat de Benestar: liberal, conservador o socialdemòcrata. En els models liberal i conservador, l'individu és responsable de la seva posició social i ha de pagar per accedir a serveis com les pensions. Tot i que hi ha ajudes per a col·lectius vulnerables, la intervenció de l'Estat és subsidiària.

La perspectiva de Marta Nussbaum

Marta Nussbaum critica els models liberal i conservador. Ella defensa que tots els individus, independentment de la seva classe social, origen o recursos econòmics, han de tenir les mateixes oportunitats. Nussbaum identifica 10 elements essencials per a un Estat de Benestar just:

• Vida
• Integritat corporal
• Sensacions, imaginació i pensament
• Emocions: Cal donar importància a l'educació emocional.
• Raó pràctica
• Afiliació: La manca de capital social és un símptoma de pobresa.
• Respecte a altres espècies: Essencial per a la sostenibilitat.
• Joc: Important per a adults i infants.
• Control sobre el medi ambient

Serveis Socials a Catalunya

Catalunya ofereix serveis socials bàsics (com ara atenció social i menjadors socials) i especialitzats (per a infància, adolescència, joventut, persones amb discapacitat, dones víctimes de violència masclista, etc.). Aquestes polítiques intenten donar suport a la població, però encara són insuficients per cobrir totes les necessitats identificades per Nussbaum.