Present indicatiu sortir

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,3 KB

 

català occidental. 1) Distinció A,E, àtones. 2) Distinció O,U atones. 3) [S] intervocalica o final precedida de iod [iS]: caixa, coix. 4) O o E a la 1a p. present d'indic: canto, cante. 5) Incoatius amb -i- al present d'indic, de subj i l'imperatiu. 6) Plurals d'antics esdrúixols acabats en -N- mantenen la nasal: home-homens. 7) Lèxic específic: espill, xic, melic, corder.

català oriental. 1) Confusió A,E atones. 2 ) Neutralització de O,U atones en U. 3) [S] intervocalica o final precedida de iod [iS]. 4) U, i a la 1a p. Present d'indicatiu: canti, cant, canto. 5) Incoatius amb -E- al present d'indic, de subj, i imperatiu: podreix, podreixi, podresca. 6) Plurals d'antics esdrúixols acabats en N, perden la nasal: home-homes. 7) Lèxic específic: mirall, noi, llombrígol, xai.

varietat dialectal= cadescuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses zones de domini.

el rossellonès. 1) Tancament de la O en U: minyuna, musca. 2) Inexistència de mots esdrúixols. 3) Caiguda de la D a genre, tenre, venre. 4) Supressió de la vocal neutre en la terminació -ia-: famili, prudenci. 5) Us de les formes llur,llura,llurs,llures en la llengua parlada. 6) Negació am el PAS: passis pas per acíí, mengis pas avui.


català central. 1) Alternança de l'article masculí EN i EL: En Joan o el Joan. 2) La 1ap. Sing del pres d'indic es pronuncia U: cantu, dormu. 3) Absència de -NS- en els plurals: homes-joves. 4) Pronúncies com aigua, dugues, llenga, (propies del barceloní) 5) iodització o el ieisme en pronuncies com: paia, ceia, mirai. 6) Léxicespecific: mandra, cargol, cantró, oreneta.

el balear. 1) Manteniment d'una vocal neutra tònica. 2) Us dels articles: es, sa, es, ses i també els personals EN i NA. 3) Són habituals plurals com : tests, discs, boscs. 4) la morfologia verbal: jo cant, jo pens(sense desinència marcada). 5) S'utilitzen les formes plenes dels pronoms davant el verb: me parei, mos n'anam. L'alguerès. 1) Articulació de la R com una L davant de consonant: balca, jalmana. 2) Manca de palatalització final: an(any), caval. 3) Articles LO, LA, amb algunes diferencies de genere: la gel, la dolor. 4) no te una marca de desinencia: jo cant, jo pens. 5) L'algueres ha incorporat força mots provinents del sard i de l'italià pero manté absolutament vius una serie de mots del catala antic com ara: calça(mitja), camba(cama), exir(sortir), forqueta(forquilla).

Entradas relacionadas: