Present de subjuntiu del verb voler

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

 
EL VERB: Persona (1a,2a,3a), Nombre (Sing/Plural), Temps (present/passat/futur), Aspecte (indica si la acció ha acabat o no) acció no acabada: imperfectiva ex: menjo / acció acabada: perfectiva ex: he menjat. Mode: acció real: Indicatiu / acció hipotètica: Subjuntiu / ordre: Imperatiu. Temps simples: Present indicatiu: fets que sempre son veritat o habituals, acció que es duu a terme en el moment actual. L' imperfet: accions passades, però com si no interessesin (El Pep escala) no se sap si encara escala. Passat simple: acció completament acabada en temps passat. N' hi ha dos formes: simple: jugàrem. perifràstica: vam jugar. Futur: accions que es produiran en el futur (Demà aniré a la piscina).Condicional: condició (Si pogués, hi aniria) Present Subjuntiu: accions possibles o desitjades, no reals (Vol que surti) i es el temps habitual de les prohibicions (No callis). Imperatiu: es fa servir en les ordres (Calla!). Imperfet de subjuntiu: és un temps que depèn d' un verb principal en passat (L' àvia volia qu aprenguéssiu rus) i es molt usat en les oracions condicionals (Si plogués no sortiríem).

PERÍFRASIS VERBALS: D' Infinitiu: (progressives): cal treballar, hem de sortir, Déu ploure... De Gerundi (reiteratives i duratives): està estudiant, anava provant-ho, continua nevant... De participi (perfectives): tinc fets els deures, l' assumpte queda resolt... ORTOGRAFIA: La S sorda[s]: S: A començament de mot, Darrere consonant, A fi de mot, Entre vocals.  SS: Entre vocals. Ç: davant a. O, u, a fi de mot. C: Davant e, i. SC: Entre vocals. La S sonora[z]: S: entre vocals, en els derivats de dins, fons i trans. Z: A començament de mot, darrere consonant, entre vocals (en alguns mots d' origen grec). Llengües D' Europa: ROMàniques: català, espanyol, francès, gallec, italià, occità, portuguès, retoromànic (Suïsa), romanès, sard. Germàniques: alemany, anglès, danès, isalndès, neerdlandès, noruec, suec. Cèltiques: bretó, gaèlic irlandes, gaèlic escocès, Gal·lès). Eslaves: búlgar, txec, eslovac, croat, eslovè, macedònic, polonès, rus, serbi, ucraïnes). MÓN: Les llengües més parlades al món són el xinès, l' hindi, l' anglès i l' espanyol. Al món hi ha unes 6.000 llengües.

Entradas relacionadas: