Present subjuntiu paréixer

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,33 KB

 

Català ORIENTAL: Català Central: Fonètica:- Els sons [o] i [u] es redueixen a [u] en posició àtona. Ex: horari [urári] || - Presència de iodització (pronunciació [j] del dígraf ll en algunes paraules) en algunes zones. Ex: palla [páj∂] || - Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt en posició final de síl·laba. Ex: cant [kán]. Morfosintaxi: - Desinència [u] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Ex: jo canto [kántu] || - Desinència [és] en el pretèrit imperfet de subjuntiu. Ex: volia que jo cantés [k∂ntés] || - Desinència [i] en el present de subjuntiu. Ex: vol que jo canti [kánti] || - Possessius meva, teva, seva. Lèxic: llombrígol, llavis, escombra, noi, barrejar, papallona, vermell, mandra, sorra.

Balear: Fonètica: - Es distingueix [o] i [u] en posició àtona. Ex: portar [portá] || - En alguns casos la e tònica es pronuncia amb so de vocal neutra [∂]. Ex: rebre [r∂βr∂] || - Es conserva el so [v]. Ex: vaca [vák∂] || - Presència de iodització (pronunciació [j] del dígraf ll en algunes paraules). Ex: palla [páj∂] || - Reducció a -i del grup àton final -ia. Ex: família [f∂míli] || - Reducció de qua i gúa a [ko] i [go], respectivament. Ex: aigua [ájγo] || - Pronunciació de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng. Ex: molt [mólt]. Morfosintaxi: - No hi ha desinència en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Ex: jo cant [kánt] || - Desinència [ás] en el pretèrit imperfet de subjuntiu. Ex: volia que jo cantàs [k∂ntás] || - Desinència [i] en el present de subjuntiu. Ex: vol que jo canti [kánti] || - Desinències -am, -au en la 1a i 2a persones del plural del present d'indicatiu. Ex: cantam, cantau || - Article salat: singular es, sa; plural, es / ets, ses. Ex: es ca, ets homos, ses monges || - Articles personals en, na. Ex: n'Andreu || - Ordre CD-CI en les combinacions de pronoms febles. Ex: me diu || - Ús de jo darrere preposició. Ex: per jo.Lèxic: ca (gos), al·lot (noi), és ver (és veritat), granera (escombra), arena (sorra), morros (llavis), calces (mitges), uís (esternut), besada (petó), nin (nen), torcaboques (tovalló), almanco (almenys), parèixer (semblar).


Rossellonès: Fonètica: - En posició tònica no hi ha distinció entre e oberta i e tancada, ni entre o oberta i o tancada. Ex: os [ós] || - La o en posició tònica es pronuncia [u]. Ex: fosc [fúsc] || - Els sons [o] i [u] es redueixen a [u] en posició àtona. Ex: horari [urári] || - Reducció a -i del grup àton final -ia. Ex: família [f∂míli] || - Emmudiment de -t en els grups -nt i -lt en posició final de síl·laba. Ex: cant [kán]. Morfosintaxi: - Desinència [i] en la 1a persona del singular del present i de l'imperfet d'indicatiu. Ex: jo canti [kánti] || - Desinència [és] en el pretèrit imperfet de subjuntiu. Ex: volia que jo cantés [k∂ntés] || - Desinència [i] en el present de subjuntiu. Ex: vol que jo canti [kánti] || - El grup -ndr- es redueix a -nr-. Ex: voldrà [bulrá] || - Present d'indicatiu del verb ser: som [súm] o [sún], ets, és, sem, seu, són [sún]. || - Ús ocasional de l'article lo, los. Ex: lo treball || - Ús ocasional dels demostratius de proximitat aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes. || - Ús de pas (en lloc de no) en les frases negativas. Ex: ha dit pas re || - Ús dels possessius meua, teua, seua, llur, llura. Ex: els caçaires i llur gos || - Ús sovintejat del sufix -aire. Ex: pescaire. || - Ús de la conjunció mes (en lloc de però). Lèxic: roba (vestit), llapí (conill), purtant (tanmateix), vutura (cotxe), bolanger (forner), servieta (tovalló), qualque (algun), qualcú (algú), quelcom (alguna cosa), belleu (potser), eixir (sortir), veire (got), ribera (riu), espiar (mirar), morros (llavis), peirer (paleta).

Alguerès: Fonètica: - Els sons [a] i [e] es redueixen a la vocal [a] en posició àtona (en lloc de ∂). Ex: beguda [baγúδa] || - Es conserva el so [v]. Ex: vaca [váka] || - La d i la l entre vocals i la l en contacte amb una consonant es pronuncien r. Ex: vida [vira], vila [víra] || - El grup ll es pronuncia [l] davant de consonant i a final de mot. Ex: vell [vél].Morfosintaxi: - No hi ha desinència en la 1a persona del singular del present d'indicatiu. Ex: jo cant [kánt] || - Desinència [i] en el present de subjuntiu. Ex: vol que jo canti [kánti] || - Desinència -au en la 2a persona del plural del present d'indicatiu. Ex: cantau || - Present d'indicatiu del verb ser: só, sés, és, sem, seu, són. || - Plurals acabats en -ns darrere vocal àtona. Ex: hòmens || - Ús generalitzat dels articles lo [lu], los [lus]. Ex: los llibres. || - Possessius: meu, mia, tou, tua, sou, sua. Ex: lo llit sou. Lèxic: assai (molt), autista (taxista), esvilupo (desenvolupament), anca (cama), fruncar (nevar), calquiú (algú), calqui (algun), arrés (res), llong (llarg), gonella (faldilla), morro (llavi), maco (boig), minyona (noia).

Entradas relacionadas: