Presoner Jordi de sant Jordi comentari de text

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,87 KB

 

PRESONER DE Jordi SANT Jordi

Jordi de Sant Jordi, nascut a les darreries del Segle XIV i mort lany 1425, fou cavaller i servidor del rei Alfons el Magnànim. Va participar en una expedició a Còrsega i Sardenya, al costat dAusiàs March i Andreu Febrer, i el 30 de maig de 1423 fou fet presoner a Nàpols. Lhome que lha empresonat és Francesc I Sforza, que aleshores ocupava Nàpols. És en aquest moment quan escriu Presoner, també conegut com Desert damics o Cançó dopòsits, possiblement el poema més personal daquest poeta. Presoner consta de cinc cobles de vuit versos i una tornada o conclusió de quatre versos. Tots els versos són decasíl·labs clàssics, amb cesura a la quarta síl·laba. La rima és dart major, consonant i encadenada: 10A/10B/10A/ 10B/10C/10D/10C/10D. Els versos parells tenen rima femenina, i els versos senars tenen rima masculina. Aquest poema expressa la solitud, langoixa i lenyorament que sent el poeta en trobar-se presoner mentre espera que el seu rei, Alfons el Magnànim, pagui el rescat per alliberar-lo.
Presoner pot dividir-se en cinc parts. La primera, formada per la primera estrofa, ens presenta la situació en la que es troba el poeta: està empresonat, lluny damics i del seu senyor, sense que ningú que en tingui cura. La segona part consta de la següent estrofa, la segona estrofa. Aquí el poeta compara allò que ell tenia amb el que té ara. Abans tenia sort i béns sota la seva possessió, i ara no té cap de les dues coses. La tercera part, les estrofes tercera i quarta, recorden que ell ha servit i serveix el seu senyor. Aquí el poeta és conscient de què el que li exigeix Sforza per alliberar-lo no està al seu abast, i per tant perd lesperança. La quarta part, formada per la cinquena cobla, mostra que el poeta decideix, davant la seva situació, esperar lajut de Déu i la intervenció dAlfons el Magnànim, el seu rei, per alliberar-lo. La tornada és una petició al rei de què els alliberi, ja que els ara presoners van ser al seu costat quan va tocar.
En el primer vers, Deserts damics, de béns e de senyor Jordi de Sant Jordi expressa la solitud i desolació que sent a causa de la captivitat. En aquesta estrofa ens mostra que es sent abandonat, sense poder decidir el seu futur. Hi ha una enumeració al vers set, sóc vigilat, tancat, fermat i pres, que té lobjectiu de transmetre els sentiments del poeta i langoixa que sent. A la segona estrofa, la fortuna apareix personificada, tractant el seu nom amb majúscules com si fos una persona. El poeta sent que a acomplert la seva missió: servir lleialment al seu senyor, i menciona lesperit cavalleresc. A la quarta estrofa introdueix aquell que el té captiu: Sforza, Francesc I Sforza. El vers trenta-set, també del rei, el bon rei liberal, ja a la cinquena estrofa, és un elogi a Alfons el Magnànim. El poeta té lesperança de què el seu rei sigui gentil i lalliberi. La conclusió de Presoner fa referència a la sang reial, dient que aquest rei no ha decebut mai els que han estat al seu costat, i que tampoc ho faci ara. Aquest poema de Jordi de Sant Jordi és més personal i sincer que els poemes dels trobadors. Expressa els seus pensaments i sentiments al estar empresonat, i no amaga que té esperances de què Déu o Alfons el Magnànim lajudin a sortir de Nàpols. Jordi de Sant Jordi té la intenció descriure aquest poema en català, tot i que hi inclou alguns provençalismes.

Entradas relacionadas: