Primer segon periode regeneracionistes i esteticistes
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,21 KB
Primer període (1892-1900) -Fou el període més combatiu del moviment, amb un to anarquitzant i radical des del punt de vista social. -Un dels eixos vertebradors i cohesius del modernisme coma moviment va ser la redacción de la revista “L’Avens”. Va destacar la campanya de reforma ortogràfica que inicià el 1891, amb el cambi de la s del títol per una ç. -L’any 1893 s’organitzà la tercera festa modernista a Sitges. La festa va tenir el mèrit d’unificar totes les tendències del moviment. -La tardor de 1893 es caracteritzà per un seguit d’atemptats anarquistas a Barcelona.-El febrer de 1898 aparegué la revista
Catalònia”. Per mitjà d’aquesta revista es van donar a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, etc. Segon període (1900-1911). -El moviment modernista finalmente s’establí. Aquests anys van ser els de mes producció literària modernista. -La burguesía acceptà i assimilà el moviment, sobretot estéticament. -La revista representativa d’aquest període va ser “Juventut”, eclèctica i no gens agressiva ni programàtica, però amb remarcable ideologia nacionalista. -El 1911 va morir Joan Maragall.Regeneracionistes: Les seves intencions no eren únicament estètiques, pretenden provocar el desvetllament ideològic de la societat. Creien que l’art i la cultura havien d’estar al servei de la revolución i que l’individu havia d’actuar de revulsiu enmig de la massa.Decadentistes-esteticistes: No creien en la funció de l’artista com a transformador polític de la societat, concebien la poesia i l’art com el mitjà de superació de la societat materialista, de l’art mercantil i de l’esperit utilitari. Convertien l’art en una evasió i deensaren que l’única justicificació de l’art havia de ser l’art mateix. Alhora l’entenien com una religió en la qua l ’artista exercia de sacerdote. Les dues posicions estètiques dels decadentistes també eren oposades: l’espontaneisme i l’arbitrarisme.
Catalònia”. Per mitjà d’aquesta revista es van donar a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, etc. Segon període (1900-1911). -El moviment modernista finalmente s’establí. Aquests anys van ser els de mes producció literària modernista. -La burguesía acceptà i assimilà el moviment, sobretot estéticament. -La revista representativa d’aquest període va ser “Juventut”, eclèctica i no gens agressiva ni programàtica, però amb remarcable ideologia nacionalista. -El 1911 va morir Joan Maragall.Regeneracionistes: Les seves intencions no eren únicament estètiques, pretenden provocar el desvetllament ideològic de la societat. Creien que l’art i la cultura havien d’estar al servei de la revolución i que l’individu havia d’actuar de revulsiu enmig de la massa.Decadentistes-esteticistes: No creien en la funció de l’artista com a transformador polític de la societat, concebien la poesia i l’art com el mitjà de superació de la societat materialista, de l’art mercantil i de l’esperit utilitari. Convertien l’art en una evasió i deensaren que l’única justicificació de l’art havia de ser l’art mateix. Alhora l’entenien com una religió en la qua l ’artista exercia de sacerdote. Les dues posicions estètiques dels decadentistes també eren oposades: l’espontaneisme i l’arbitrarisme.