Primers auxilis

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,98 KB

Una hemorràgia: es la sortida de sang dels basos sanguinis quan se’ls trenca la paret.  Es causes de les hemorràgies greus són les ferides i les fractures però també poden sagnar les ulceres de l’estomac o les vens dilatades de l’esòfag o les cames.

La gravetat de la hemorràgia dependrà de dos punts:

  • El vas que sagna
  • El lloc on s’evoca el sagnat
  • El temps i la velocitat del sagnat

Tots plegats determinaran el volum de sang que perd la persona.

 Tipus:

  • Segons el vas que sagna:
  • Hemorràgia arterial: la sang surt a borbollons, mes o menys violents amb cada batec cardíac, i això fa que es pugui perdre molta sang ràpidament, la sang és veu de vermell intens. És la hemorràgia més greu. 
  • Hemorràgia venosa: la sang surt mes continuadament i més lenta, és de un color vermell , més fosc pot ser casi negre. 
  • Hemorràgia capil·lar: és la de la pell, la sang surt més a poc a poc però traspua per més punts a l’hora s’anomena hemorràgia en llençol.  
  • Segons el lloc on s’aboca el sagnat: es un altre factor que ajuda a preveure la gravetat de l’hemorràgia.
  • Hemorràgia externa: són les que s’avoquen a l’exterior, solen tenir conseqüències menors perquè el sagnat es una situació cridanera i alarmant. Per això s’atén ràpidament per intentar aturar-les.
  • Hemorràgia interna: La sang s’acumula entre els teixits o en una cavitat del cos, es menys visible i es més fàcil que passi desapercebuda, per això sol ser més perillosa que l’externa.
  • Hemorràgia exterioritzada: És de tipus intermedi, en el qual la sang s’ha evocat  a l’interior de l’organisme però ha sortit per un orifici natural (la boca, vagina, anus).
  • Segons el temps i la velocitat del sagnant
  • Hemorràgia aguda: es la que es pateix durant minuts o hores, donarà unes manifestacions generals, que dependran de la quantitat de sang perduda.
  • Hemorràgia crònica: pot estar sagnant durant dies o setmanes;  
  • Gravetat de les hemorràgies:
  • Hemorràgia lleu:és en la que es perd menys del 10% del volum sanguini (-de 500cm.cubics), amb una persona adulta de pes mitja. Aquesta pèrdua de sang provoca tot just una lleugera sensació d’inestabilitat però per dolor de la lesió, si que pot afectar més.
  • Hemorràgia greu: es aquella en que es perd entre el 10% i el 30% del volum sanguini total (de 500 a 1500cm.cubics), la víctima sofreix dolor amb respiració superficial, i la pell pàl·lida i fred, pol dèbil amb batecs ràpids (taquicàrdia), set amb la pèrdua de líquid, vertigen, desmai, visió borrosa i brunzits d’oïda per la disminució del reg celebral.
  • Hemorràgia molt greu: es en la que es perd mes del 30% del volum sanguini (+de 1500cm.cubics), s’aprecia les manifestacions anteriors però mes intenses, amb una respiració mes accelerada i manifestacions de xoc. Aquesta es la hemorràgia que et pot portar a la mort en poques hores.

Actuacions davant una hemorràgia

Davant una hemorràgia caldrà fer, actuacions locals com generals.

  • Actuacions generals davant una hemorràgia
  • La primera actuació es seure a la víctima perquè el dolor de la ferida i la pressió la poden fer marejar-se i caure, cosa que pot agreujar les seves lesions.
  • Altres actuacions generals si trobem la pell, pàl·lida, freda o vertigen són les de col·locar la víctima estirada en posició de decúbit supí i fins i tot en posició  de Trendelenburg. Cal vigilar sempre la víctima d’una hemorràgia perquè les manifestacions generals de la lesió poden aparèixer al cap d’uns minuts, 30 min o més temps. 
  • Actuacions locals davant d’una hemorràgia externa:
  • Destapar l’àrea on hi ha el sagnat per veure per on sagna.
  • Pressionar l’àrea que sagna contra l’os que hi hagi per sota, fent servir qualsevol tipus de tela tant neta com sigui possible. Si el tros de tela s’amara de sang, no s’ha de treure, sinó que s’ha de cobrir amb un altre i fixar-ho tot junt amb unes voltes de vena o amb draps, sempre comprimint la ferida contra l’os.           01-02-11
  • Si amb la compressió directa no s’atura l’hemorràgia, redueix el flux sanguini capa ala zona afectada aixecant l’extremitat que sagna per sobre del nivell del cor. O si el punt que sagna és el tronc fent estirar la víctima.
  • També pots frenar el flux de sang cap a la ferida comprimint l’artèria que rega l’àrea,en un punt entre la ferida i el cos.

Les actuacions anteriors mantingudes un mínim de 5 minuts i es pot mantindre 10 minuts més per tal que es formi un coàgul resistent.

  • Actuacions si el sagnat no s’atura: El torniquet
  • El primer que has de fer és assegurar-te que estàs aplicant les mesures correctes.
  • El seu objectiu és aturar la irrigació arterial del membre ferit i entroncar l’hemorràgia.
  • És una actuació que a tothom li ve al cap de seguida, però en realitat és tant perillosa que tan sols s’ha de fer servir excepcionalment, quan perilli la vida de la víctima.

Riscos del torniquet:

  • Una tira prima de menys de 2,5 cm segarà la pell.
  • Si és massa fluix l’hemorràgia serà més gran que abans quan no hi havia torniquet.
  • La pressió durant massa temps causarà lesions permanents.
  • Actuacions si la ferida té un cos estrany:
  • Si té un cos incrustat com un vidre gran o un fragment irregular de metall o fusta, l’actuació correcta és difícil de decidir.
  • En alguns casos no s’haurà de treure el cos estrany, perquè es podrien esqueixar els teixits  ampliar la ferida o agreujar l’hemorràgia.
  • Altres casos convé treure’l per què es podria moure durant el transport i lesionar-li òrgans veïns.
  • Si vols pots embenar l’àrea ferida col·locant trossos de tela plegats als costats del cos estrany, però sense que la vena, si la poses, no pressionar directament contra el cos de la víctima. 
  • Actuacions davant d’una hemorràgia interna:
  • És aquella en que la sang s’acumula entre els teixits o en una cavitat del cos.
  • Pot ocorre quan la víctima ha rebut un cop molt fort generalment al tronc o bé sempre que pateixi les manifestacions generals de l’hemorràgia greu encara que no es vegi cap sagnat.
  • Les manifestacions poden tardar 1 o dues hores en aparèixer, per això cal ser molt prudent amb aquestes persones.
  • Quan es té la sospita d’hemorràgia interna posa-la estirada de costat, però amb un braç endarrere, per tal de si vomita no aspiri el vòmit, tapa-la per què no es refredi i trasllada-la  a l’hospital 
  • El xoc:
  • Ve provocat per una hemorràgia, ja que hi ha moltes coses que no funcionen bé.
  • És una situació en que arriba tant poca sang als diferents òrgans que aquests comencen a fallar.
  • Si no s’atén adequadament pot empitjorà i arribar a la mort.
  • La causa més comuna és una hemorràgia greu, però es pot donar per una deshidratació, cremada, reacció anafilàctica (picada insecte),asèpsia....

Símptomes:

  • la pell és posa de color cedrós
  • es refreda especialment en les zones més allunyades del cor
  • es toca una suor enganxosa
  • el pols és ràpid i alhora dèbil
  • respiració ràpida i superficial
  • el malalt té molta set
  • la consciència es va perdent i s’entra en coma.

Actuacions:

  • Aturar l’hemorràgia o el problema que causa el xoc i Posar la ferida per damunt el nivell del cor.
  • Posar la víctima en decúbit supí amb les cames aixecades.
  • Girar-li la cara cap a un costat, tranquil·litzar-la i mantenir-la escalfada, tapant-la si cal.
  • Aconsegueix ajut mèdic urgent
  • Si està conscient li pots donar aigua a glops petits.

Entradas relacionadas: