Pronoms personals tonics

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,04 KB

 

Reportatge: és un genere periodístic en que el reporter/a, han d'anar en persona al lloc on ocorren els fets que són noticia.

Crònica: informació que interpreta fets actuals i narra un esdevediment passat, que es relaciona amb un d'actual; s'assembla molt al reportatge, però se'n diferencia perque en la cronica l'autor o periodista, hi manifesta la seva visió. Estil: personal.

Tipus de pronoms. Pronom: ve del llatí PRONOMINE, es posen en el lloc d'un SN, elements gramaticals buits de significat i nomes es pot saber a que es refereixen a partir del context.

Pronoms personals: fan referencia a la persona gramatical. Són tres: primera, coincideix amb l'emissor (jo); segona, coincideix amb el receptor (tu) i la tercera persona, no participa en l'acte de comunicació (ell/a). Hi ha dos tipus: tònics, es pronuncien amb accent tònic, fan de subjecte i precedits de prep., poden exercir de CV. Àtons, es pronuncien juntament amb el verb, formant una unitat accentual.

Pronoms de tercera persona són, anafòrics, nomes es poden interpretar a partir d'un antecedent. En canvi, els de primera persona i els de segona son díctics.

Comparació: es la relació que s'estaleix entre dos elements entre els quals hi ha una semblança o analogia. Tres tipus: superioritat, igualtat i inferioritat. Comparacions lexicalitzades aquelles que han passat a formar part del cabal comú de la llengua perque tenen un significat que ha quedat fixat al llarg dels anys, com les frases fetes.

Sentit figurat: el significat d'un mot o d'una frase pot variar segons el context en que s'utilitzi i pot variar per adquirir un nou significat.

Metafora: consisteix en la substitució d'un element real per un d'irreal amb el qual manté una certa semblança, de manera que en el text l'únic element explicit es l'irreal.

Eufemisme: prové de l'expressió grega "ben parlar" i consisteix a substituir una paraula o un conjunt de paraules (perifrasi), que expressen algun concepte o idea desagradable o inoportú, per unes altres que volen dir el mateix, en suavitzen l'impacte significatiu.

Disfemisme: es l'ús duna forma irònica o divertida per tal d'evitar anomenar un terme tabú.

Novel·la d'aventures: es basa en peripècies, motivades per algun fi o causa, que viu un personatge principal, juntament amb altres secundaris.

Autors i obres: novel·la d'aventures: origen modern, Segle XVIII. (Robinson Crusoe, 1719/Els viatges de Gulliver 1726) encara que les dues es basen en aventures viscudes pels protagonistes, inclou política i idees de l'època. XIX: aquest gènere es va consolidar amb títols que han esdevingut clàssics (Tres mosqueters 1844). Literatura catalana: Josep María Folch i Torres: primer autor en plantejar la literatura d'aventures com a gènere. Segona meitat del s.XX: Manuel de Pedrolo, recentment, Gemma Lienas, Maite Carranza. Característiques: època: temps passat, present, futur (novel·les ciencia ficció). Temps de relat: hi ha una historia que transcorre durant un temps determinat, varia segons l'obra. Tractament del temps: lineal, els fets se succeixen ordenats cronologicament i l'acció sempre transcorre endevant. No lineal, la historia sofreix trencaments i hi ha alternança entre passat i present. Espai: llocs on transcorren els fets.

Entradas relacionadas: