Pronoms relatius en català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,28 KB

 

Tema 5: Pronoms relatius: Àtons: Que (el mes utilitzat. Subjecte, CC, CD) Tònics: Què ( darrere de prep fa referencia a coses. CC i CRV), Qui (Darrere de prep, fa referencia a persones. En les OSS pot anar acompanyat de un det) Adverbials: On ( Indica lloc i fa la funció de CCL. Es pot substituir per en què o en el/la qual, en els/les quals) Compostos el/la qual, els/les quals (referencia a coses o persones poden anar amb prep. Pot substituir a que en les O. Adj expl. Què, qui o on.) Possessius: del qual, de la qual ( de + relatiu compost sobre el que se expressa possessió. Neutres: la qual cosa, cosa que ( Fa referencia a un antecedent global) Observacions: 1. Si hi ha pronom relatiu pero no antecedent es una OSS. 2.No confondre que (relatiu) amb la conjunció o el adverbi. 3. Que (àton) fa funció de CD i subj i Què (tònic) les altres. 4.Què (tònic) no va precedí mai per article. Que (àton) pot anar amb article quan equival a  aquell, que, alló, etc pero no si equival a el/la qual, els/les quals. 5. No confondre on (relatiu) amb el on (adverbi). 6. L'expressió neutra lo cual equival a la qual cosa. 7. AL relatiu de possessió del catellà "suyo" correspon a del qual.Valencíà septentrional: Fonètica: perdua de -r final, manteniment de la -d- en el sufix -ador Morfosintaxi: Conservació del article arcaic lo/los, desinència -o per a la primera persona del present d'indicatiu, passat imperfet de subjuntiu amb les desinéncies -és, -ís Castellonenc: Fonètica: eliminació de -t en -ent, ts es pronuncia com tx i tz com a tg o tj. Morfosintaxi: terminació -e per a la tercera persona sinmgular del present d'indicatiu que s'entén a la 1era i 3era persona del singular de l'imperfet d'indicatiu, del condicional i de l'imperfet de subjuntiu.


Noucentisme: es el moviment cultural i polític que va apareixer al 1906 amb la publicació de : Glosari (recopilació de columnes periodístiques de Eugeni d'Ors en La veu de Catalunya, Els fruits saborosos de Josep Carner i Les Horacianes  de Miquel Costa i Llobera. Els noucentistes van crear institucions com L'institut d'Estudis Catalans (1907) Pompeu Fabra impulsà la normativitzacó de la llengua amb la publicació de les Normes Ortogràfiques (1913), la gramàtica (1918) i el Diccionari general (1923). En les nostres terres es va acceptar Les Normes de Castelló que eres les normes de Fabra pero amb característiques valencianes. El 1923 puj aal poder Primo de Rivera i Eugeni d'Ors es trasllada a Madrid. Estructura noucentista: noucentisme: rebuig del romanticisme i l'exalçament de l'ordre natural. Arbitrarisme: Defensa una literatura rigurosa i pretén normativitzar la llengua. Classicisme:Implica el retorn i recuperació dels valors del món clàssic: ordre, raó, mesura i harmonia. Civilitat: La ciutat es el domini del caos i el Març idoni per al desenvolupament de la civilització. Imperialisme: Hi ha una voluntat en la burgesia catalana de expandirse per damun de la resta de l'estat espanyol. Poesía: Carles Riba: 4 etapes: recerca de identitat i procés de creador (Estances i Estances II) Lírica de cambra (poesía pura, Tres suites.) Poesía metafísica i civil: (poemes relacionat en vivencies i tenen com a referent la Guerra Civil espanyola, Salvatge cor) Poesia religiosa (Esbós de tres oratoris) L'Avantguardisme: Va apareixer després de la pimera Guerra Mundial a causa d'un trencament amb tot alló establit (Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme) 3 períodes : 1916-24: Futurisme (J.V Foix, J.M. Junoy) 1926-30: marcat pel Surrealisme francés  (Manifest groc el 1928), represa en la postguerra (1948-54) Dau al set. Generació del 30: Autor que es reunien durant la dictadura de Primo de Rivera. (Carles Salvador, Enric Navarro Borràs, etc.)Carles Salvador: mestre, gramàtic i poeta. Com mestre va ser un innovador i va defensar l'ensenyament en valencíà. Com gramàtic va publicar Ortografia valenciana i gramàtica. Dues etapes: Una avantguardista i l'altra més intimista.

Entradas relacionadas: