Propietats d'un text

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

 

El registre estàndard

És un registre formal que sestableix com a varietat de referència per a tota la comunitat. Es la llengua habitual dels mitjans de comunicació, de lescola, de tota mena de relacions que demanin un grau de formalitat mitjà.

És la varietat comuna, perquè és coneguda per tots, saprèn a lescola.
Es una varietat codificada, perquè segueix la norma gramatical.
Es una varietat neutra, perquè no està marcada geogràficament ni social.
Es una varietat formal, perquè defuig la subjectivitat i la familiaritat.

Els registres formals especialitzats

El registre tecnicocientífic: Té com a finalitat la transmissió del coneixement.

El registre literari

Pretenen crear bellesa amb el llenguatge i, a través dell, produir una determinada emoció en el lector.

3 Els registres informals

Es caracteritzen per una certa relaxació de la sintaxi i de lestructuració de la frase, per la major improvisació, per lús de formes locals i per lafany dexpressivitat i la funció duna comunicació lúdica pròpia dels àmbits col·loquials.

El registre vulgar i els argots

Són varietats del registre col·loquial que es diferencien tan sols en el nivell lèxic.

Es parla de registre vulgar quan sobserva ús de vulgarismes, és a dir, dexpressions malsonants relacionades amb el sexe, la religió i les funcions fisiològiques.

Els argots són varietats que usen determinats grups socials relacionats amb les professions i els ambients marginals.

Argot de professions: es tracta de termes que denominen aspectes propis duna determinada ocupació o feina: processis, instruments...
Argot de grups marginals: es tracta de sectors socials que, per lactivitat que practiquen, es troben fora de la legalitat com, per exemple delinqüents, traficants de droga...

LADEQUACIÓ TEXTUAL

Saber respondre de manera adequada al conjunt de variables que governen lintercanvi.

Ladequació és el nom que rep la propietat textual que respon a aquesta exigència: que el text respongui a les característiques de la situació.

LESTRUCTURA DE LACTE COMUNICATIU

Tot acte comunicatiu, tant oral com escrit, presenta una estructura base formada per tres components:

Obertura o introducció: és el primer punt de contacte amb el tema. Sol ser de caràcter general i en un text curt sol ser breu.

Desenvolupament: és el cos central de la informació. És el desplegament de la informació punt per punt.

Tancament o cloenda: és el final del text. Sol ser breu.

Lorganització de la informació

Lorganització de la informació està relacionada amb les tipologies textuals.

El text descriptiu tracta de retratar un espai, un personatge, un objecte...
El text narratiu: organitza la informació atenent a si es tracta dun text de ficció o real.
El text instructiu: títol, introducció, desenvolupament i cloenda.
El text predictiu: ens aporta informació relativa al futur.
El text convencional: organitza la informació a través dels torns de conversa.
El text retòric: presenta variants segons el gènere textual de què es tracti.
El text expositiu: presenta aquesta estructura base à introducció, desenvolupament i cloenda.
El text argumentatiu: pretén convèncer el receptor per tal que pensi com nosaltres. Tesi, arguments, conclusió.

Entradas relacionadas: