Prosa

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,21 KB

 

Francesc Eiximenis: neixer a Girona(1327). Es va fer franciscà i va anar a estudiar a les universitats més famoses d'Europa. Mestre en teologia, vaviure a València (1383-1408) i morir com a bisbe a d'Elna. Va intentar defensar en les seves obres els valors cristians i es va proposar explicar els fonaments del cristianisme servint-se de les tradicions populars, com les historietes, els acudits, les faules, la àtira i l'humor, amb una prosa plenera en contrast amb la prosa llatinitzant dels humanistes. La gran obra és Lo Crestià, enciclopèdia del saber cristià. També va escriure Lo libre dels angles, Lo libre de les dones, Vida de Jesucrist i Cercapou.

Vincent Ferrer: Neixer a Valencia l'any 1350. Es va formar a Barcelona. Amés de fer de predicador va intervenir en política. Va dedicar tota la seva vida a predicar la doctrina de Déu per convertir els jueus i els sarraïns. La gent l'entenia gracies a la dramatitzacio  i els recurs retorcis que utilitzava. Els seus sermons seguien sempre la mateixa estructura: presentacio, dramatitzacio i moralitzacio. El seguien centenars de persones, entre les quals reis, notaris i escrivans, que anotaven els sermons i en recollien alguns passatges. Va morir a Gwened (França) el 1419

Anselm Turmeda: Neixer a Ciutat de Mallorca (1352-1355). Ingressar a l'ordre franciscà i estudiar a Lleida i Bolonya, es va converir a l'islame i va anar a viure a Tunis on morir el 1423. Se'n conserven dus obres en català: el Llibre de bons amonestaments, obra mes coneguda que tracta d'un conjunt de consells morals en vers, en estrofes amb versos de rima facil, i les Cobles de la divisio del regne de Mallorques.

Crisi pensament Medieval: Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la fi d'una etapa de la historia (Edat Mitjana) i la presencia de noves actituds davant del mon duran l'Edat Moderna: l'Humanisme, corrent ideologic que inpregna una nova etapa historica: el Renaixement. Al segle XIV la rao humana es va imposant a l'hora d'entendre el mon per damunt la rao divina. El teocentrisme va quedant arraconar per l'antropocentrisme, que coloca al ser huma , com eix de totes les coses, perque es l'unic de la creacio capaç de pensar i reflexionar sobre ell mateix en el mon on viu. No nega l'existencia de Déu. El segle XIV itlià es fonamental per poder entendre l'humanisme. A Italia era mes facil superar la mentalitat medieval per un seguit de circunstancies: l'estructura feudal i la realitat socual de la cavalleria no hi van tenir mai arrelament i les ciutatas s'hi movia la classe social que prengue les regnes del mon: la  burgesia. Les ciutats estat farcides de palaus habitatas per una buergesia cada vegada mes poderosa gracies al comerç amb Orient potenciat per les croades.

Trecento italià: Aquest canvi de mentalitat  cristal·litza a Italia al segle XIV(Trecento) i origina l'Humanisme. Els intel·lectualsestudien grec i llati, i escriuen amb la funcio de crear bellesa. La literatura comença a ser considerada una realitat artistica i un valor immens.

El dolce stil nuovo: Dante batejar aquesta nova manera de concebre la creacio poetica aplegant sota aquest vel els autors que feien posia apartat-se de l'estil trobadoresc. Abandonada la visio feudal de la dama, el conceote de la donna angelicata, que interpreta la bellsa de l'estimada com a simbol d'elevacio espiritual.

Dante Aligiheri( 1265-1321): Considerat un dels mes grans literats italians, va convertir la figura de Beatriu en l'eix central de la seva obra. La seva producció literaria es pot dividr en tres apartats: l'obra poetica esta representada per la Vita nuova, historia del seu ideal de amor; l'obra doctrinal, escrita en llatí i la Divina Comedia, una de les obres cabdals de la literatura europea: a través d'aquest poema alegoric, que descriu l'estructura de l'altre mon segons la concepcio de l'epoca.

Francesco pretrarca (1304-1374): Fill d'una antiga familia toscana exiliada a Avinyó, l'any 1327 es va enamorar, d'una atl·lota que va ser la font de la seva inspiracio: als seus poemes hi explica l'amor que sentia per ella. Poesia intimista, en la qual es mostra innovador: expresa el seu estat de tristesa i es considera desgraciat perque no li correspon als seus desigs; pero en aquesta desgracia ell hi troba plaer: la melancolia. L influencia de Petrarca es va concentrar en el codi d'amor. Va escriure totes les seves obres en llati, excepte les poesis amoroses(el Cançoner).

Giovanni Boccaccio (1313-1375): Escriptor italia de formacio autodidacta, va escriure obres en italia i en llati sense cap finalitat ideologica. La seva gran obra es el Decameron, un recll de cent contes de tematica amorosa que va tenir influencia en totes les literatures. La seva darrera obra italiana, es una satira contra una vidua que s'havia burlat de l'amor d el'autor i constitueix una diatriba contra les dones.

Entradas relacionadas: