La prosa humanística el Renaixement

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,65 KB

 

 Isabel de villena : filla il·legitima de don Enrique de Villena i educada a la cort de María de Castella, és la personalitat més reprensentativa de la prosa de tema religiós. Els quinze anys ingressà al Convent de la Trinitat de València del qual arribà a ésser abadessa, i des d'on corregué la seua fama de dona discreta i erudita. Escriví la seua extensa Vita Christi, adreçant-la a les monges del seu convent i, malgrat el títol, escrivint-la en romanç perquè los simples i ignorants puguen saber e comtemplar la vida e mort de nostre Senyor JEsús. L'abadessa que la succeí manà imprimir l'obra p`stumament i conegué un èxit important, puix que es reedità en diverses ocasions. El tret mes acusat del seus discurs és la bona mesura en base a dosis de llenguatge familiar, d'observació realista, de sucosa minuciositat quotidiana i d'una perspectiva femenina i implicada en el relat, que fa de les dones de la Passió les seues veritables protagonistes.


 Humanisme: designa el fet històric del renovellament del estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del S IV i s'imposà per tot Europa els dos seguüents, contemporàniament per una nova valoració de l'home i del seu paper en el món: el Renaixement. Bernat Metge i les seves funcions burocràtiques, Antoní Canals i el pensament filósòfic clàssic pagà i considerà els clàssics llatins com a autoritats, àdhuc en el terreny moral, Martí de Viciana i l'oratoria religiosa i política, Felip de Malla que exhortava els seus compatricis a educars-se, Joan Roís de Corella escriptor polifacètic, traaductor i autor d'adaptacions de faules ovidianes en prosa. Difusió de l'humanisme: El model cultural dominant al llarg dels segles XIV i XV prové del més pregon rerafons feudal. El que la literatura catalana reflectia prové de l'entrellat cavalleresc. La lírica aliena als canvis produïts a Itàlia. La prosa dóna mostres esporàdiques. L'arquitectura no se'n fa cap ressò. En pintura ignoraren un concepte tan decisiu com és la perspectiva. En la convivència de les dues mentalitats, la humanista no pogué vèncer el caràcter minoritari del seu naiximent.

Entradas relacionadas: