Psicologia,el cerebro

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 28,16 KB

 

BREU HISTÒRIA  DEL CERVELL:El cervell fa possible tot allò que podem fer, pensar o experimentar. Es un òrgan molt complex i difícil d’estudiar.Els humans saben des de fa poc que el cervell controla la conducta (explicar la momificació de Tutankhamon).Abans és pensava que el centre de les emocions estava en el cor, i alguns grecs opinaven que algunes capacitats mentals estaven en el cor.El metge F. GALL, s. XIX (alemany) va inventar la frenologia: La forma del crani pot revelar les nostres qualitats mentals i la personalitat, i va ser ell que va dir que diferents regions del cervell tenen funcions específiques. En el s. XX, Ramón i Cajal ja va demostrar un gran interès pel cervell, i va dir que calia fer gimnàstica mental per mantenir el cervell en bon estat i tenir idees.El cervell és el mecanisme coordinador del sist. Nerviós (explicar la diferència entre cervell i Sist. Nerviós), controla el món que ens envolta, els nostres moviments, recorda, aprén i controla el nostre comportament. Funciona en harmonia amb el sist. Endocrí, les glàndules que regulen el nostre comportament per mitjà de les hormones.

GENETICA I CONDUCTA: Naturalesa de la genètica : Aquí respondrem a per què hi ha diferències entre els individus de la mateixa espècie i quin paper tenen els gens en la conducta.En realitat la nostra conducta és el resultat de tot allò genètic que tenim posat en un mediambient que ho va modelant. Som producte dels gens i de l’aprenentatge. La genètica és la branca de la Biologia que estudia com es transmeten i s’hereten els trets de pares a fills. Totes les nostres cèl·lules tenen gens que és el còdig d’instruccions de com estem fets, i determinem totes les nostres característiques físiques i mentals. Un dels grans avenços va ser el descobriment de la seqüència de l’ADN per Watson i Crick. El ADN forma els gens i aquests estan dintre dels cromosomes i aquests dintre del nucli de la cèl·lula. (Explicar de forma senzilla el concepte de nucli cel·lular, cromosoma i gen) Cada cèl·lula conté entre 20 000 i 50 000 gens organitzats en  grups de 1000 formant cadenes que després formen els cromosomes.. Cada cèl·lula conté 23 parells de cromosomes (46). Els gens es transmeten de generació en generació a través de les cèl·lules sexuals (gàmetes), l’òvul i l’espermatozoide. L’òvul i l’espermatozoide combinen els seus cromosomes i per tant, els seus gens en la formació del zigot. Els zigots contenen el nostre genotip (tota la nostra càrrega genètica o herència per tota la vida) En canvi el fenotip són totes aquelles característiques que es manifesten o apareixen. (ex: color d’ulls).Avui dia s’està estudiant el GENOMA humà  o mapa genètic és a dir els gens de cada parell de cromosomes que determinen a nivell d’herència. Això pot servir per veure les bases genètiques de les malalties, entre moltes d’altres coses.



 2.1Alteracions hereditàries:A vegades es produeixen errors en la divisió cel·lular i en la transmissiódels gens i com a resultat els nens neixen amb cromosomes alterats.

2.2.1  Alteracions cromosòmiques: Anomalia en el nombre de cromosomes:XXY sdre. Klinefelter: alteració cromosòmica en el parell 23. Sovint tenen característiques dels dos sexes: pits i testicles petits.//Persones amb un cromosoma menys al parell 23: Sdre. De Turner, Dones que tenen característiques sexuals infantils. Ovaris no desenvolupats i alteracions de la mandíbula.//Trisomía 21, o sdre. De Down. Tres cromosomes al parell 21.

2.2.2 Herència lligada al sexe : Algunes malalties estan situades al cromosoma X  del parell 23, i tant sols es transmeten si el que neix és nen o nena. Ex: Hemofília, la pateixen els nens i les nenes són portadores. El Daltonisme: dificultat per distingir entre el color verd i el vermell.

3.ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SIST. NERVIÓS:El cervell és el centre de control que regula totes les activitats de l’organisme. Tots els organismes rebem del nostre entorn la informació necessària que entra a través de receptors sensorials i és transformada en l’encèfal en percepcions o ordres per el moviment.La manera de transmetre l’impuls nerviós a través de les neurones és electroquímic. És a dir: és transmet elèctricament a través del cable de la neurona i es transmet  químicament entre neurones.Les cèl·lules que formen el sist. Nerviós són de dos tipus: Les neurones i les glies.

3.1  Les neurones i els seus missatges: La neurona és la cèl·lula fonamental del cervell. La seva funció és enviar missatges o impulsos nerviosos. Hi ha 100 000 milions de neurones que intercanvien informació a través de  connexions de les unes amb les altres.La neurona està formada per un cos cel·lular i unes prolongacions anomenades dendrites. A més compta amb una prolongació més llarga que és l’axó. El cos cel·lular conté un nucli (on està la informació genètica i els ribosomes que sintetitzen l’ARN i les proteïnes. Del cos cel·lular surten les dendrites i l’axó.La connexió entre dos neurones es fa a través de la sinapsi. Les dendrites d’una neurona reben impuls nerviós de les d’altres cèl·lules i aquest impuls nerviós viatja através de l’axó fins a les dendrites finals on connecten amb les dendrites d’una altra neurona.

3.2 Classificació de les neurones: Hi ha diferents tipus de neurones segons la forma que tenen.

En concret, depenent de les projeccions dendrítiques tenim:Unipolars:Tenen només una prolongació dendrítica(típiques dels organismes invertebrats.//Bipolars: Tene dues prolongacions, i moltes són sensorials. Es dediquen a rebre impulsos



Multipolars: Tenen un axó i moltes dendrites (són les típiques del sist. Nerviós dels mamífers.)

Segons els tipus de connexions que estableixen tenim: Sensorials: Són les que reben informació o capten estímuls: ex: són sensibles a la temperatura, tacte...Envien informació des dels teixits i els òrgans sensorials del cos cap a la medul·la espinal i des d’aquí al cervell.//Motores: Transmeten informació des del cervell i la medul·la fins als músculs i les glàndules.//Interneurones: Connecten les neurones sensorials i les motores. Es a dir :Recullen els impulsos sensitius i els transmeten a les neurones motores per activar els músculs. Ex: el dolor.

3.3 L’impuls nerviós : La neurona pot recollir estímuls del seu medi(estímuls) i comunicar-los a d’altres neurones per que te les propietats d’excitabilitat i conductivitat.Els impulsos nerviosos són similars en les diferents àrees del sist. Nerviós i són provocats per molts esdeveniments de l’exterior: llum, contacte tàctil aromes...L’impuls nerviós també anomenat potencial d’acció és una ona elèctrica que avança per la superfície de la membrana de l’axó i les dendrites de la neurona. En realitat es tracta de corrent elèctric de baix voltatge. En realitat en l’interior i exterior de la neurona hi ha diferent nombre de ions (tenen càrrega elèctrica) que fan que hi hagi diferent càrrega elèctric a cada banda de la membrana.

Mentres la neurona està en repòs els ions estan estables a cada banda (neurona polaritzada) , però a la que arriba un impuls nerviós, aquest equilibri d’ions s’altera a cada banda i es produeix un desequilibri (diferència de potencial o corrent elèctric) i per tant la membrana té una càrrega elèctrica diferent a dins que a fora i això provoca corrent elèctric. En aquest moment es diu que la neurona està despolaritzada.Els ions de sodi de l’exterior penetren a l’interior, i els de potasi de l’interior surten a l’exterior i s’altera tot El potencial d’acció o corrent es mou al llarg de l’axò i les dendrites i un cop ha passat la neurona torna a estar en repòs o polaritzada.Tots aquests impulsos elèctrics són interpretats pel cervell segons com viatgin a través de les neurones. El cervell interpreta o decodifica els senyals que li arriben i les transforma en sensacions.

3.4 La sinapsi  neuronal:  La sinapsi és el lloc de transmissió entre les dendrites de dues cèl·lules. Les parts de la sinapsi són:el terminal

presinàptic, la fenedura sinàptica i la terminal postsinàptica. Hi ha sinapsis elèctriques i sinpsis químiques. Explicarem només les químiques.



 La sinapsi química és més lenta que l’elèctrica.Perquè la neurona presinaptica allibera un neurotransmissor i l’escampa en la fenedura sinàptica i així s’uneixi a receptors de la membrana de la neurona postsinàptica. A vegades aquesta substància neurotransmissora excita el receptor i a vegades no.La sinapsi química te l’avantatge de que un potencial d’acció elèctric allibera un munt de molècules de neurotransmissor que permeten que el senyal o impuls nerviós s’amplifiqui o disminueixi de una neurona a l’altre.L’impuls nerviós elèctric no pot saltar d’una neurona l’altre directament sinó que els neurotransmissors són els que  despolaritzen la membrana de la següent neurona i un cop això passa ja continua el corrent elèctric.

3.5 Neurotransmissors:  Diferents tipus de neurones utilitzen diferents tipus de neurotransmissors, i cadascun d’aquests actua en llocs específics del cervell encara que corrin per tot arreu. Alguns dels neurotransmissors coneguts són:DOPAMINA: Regula l’activitat motora i moltes respostes en tot el cervell. Una manca o reducció de l’activitat de la Dopamina produeix la malaltia de Parkinson. En canvi, nivells massa alts de dopamina en segons quines regions del cervell tenen a veure amb l’ SCZ. Les drogues al.lucinògenes  provoquen alteracions en l’activitat de la dopamina.//SEROTONINA: Intervé en la regulació de l’estat d’ànim, en el control de la gana, en la son i en la regulació del dolor.//ACETILCOLINA: Actua com a missatger químic entre les unions de les neurones motores (que fan moure el múscul) i els músculs. També intervé en la regulació de àrees del cervell que actuen en la memòria, l’atenció i l’aprenentatge. El curare bloqueja els receptors d’ Acetilcolina i impedeix que arribi l’impuls nerviós a múscul i la perona o animal es queden paralitzats.//NORADRENALINA: Es un transmissor que intervé activant el sistema simpàtic de l’organisme i prepara al cos per donar respostes d’emergència: acceleració del cor, elevació de la T.A.  augment de la freqüència respiratòria.//ENCEFALINES I ENDORFINES: Són opiacis endògens, és a dir, els segrega el nostre cos i fan una funció similar a la de l’opi perquè regulen el dolor i la tensió nerviosa i aporten la sensació de calma.En les persones que es droguen amb opiacis externs: heroïna, el que passa és que el cos deixa de segregar els interns perquè l’heroïna fa aquesta funció de regular el dolor. Llavors, quan la persona deixa de prendre heroïna, no te opiacis interns que facin aquesta funció i sent el dolor multiplicat. Amb el tractament la persona torna a fabricar endorfines.3.6 Receptors:Ens referirem a receptors quan parlem dels òrgans dels sentits perquè és a través d’aquests que captem els estímuls. D’altra banda els efectors són els mecanismes de reacció als estímuls.Els receptors són cèl·lules nervioses especialitzades que permeten que l’home capti els estímuls de l’exterior així com els de l’interior, es a dir els canvis en el propi cos (el dolor)



ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA DEL SIST. NERVIOS: Característiques:Es el centre regulador de l’organisme. Selecciona la informació que rep i controla totes les nostres reaccions corporals.//Està protegit dins d’una caixa òssia anomenada crani i flota en el LCR. Posseeix una gran massa de neurones i glíes. Està molt irrigat i està protegit per la barrera hematoencefàlica. (ex de la barrera placentària).//Sembla que es va desenvolupar enormement quan vàrem passar a la postura bípeda a l’alliberar les mans. Es veu una gran zona del cervell que serveix per controlar les mans).//Pesa al voltant d’un kg. 200 grs. Te el seu pes màxim als 18 anys.//Anomenem cervell a la part del SN. Allotjada al crani.//Es diu que el cervell és plàstic:  especialment els nens ja que quan hi ha una lessió en una zona del cervell altra zona pot assumir les funcions de la danyada. Ex: de dreta a esquerra.//Processa en paral·lel:  Cadascuna de les funcions principals sensorials, motores i d’altres fan servir més d’una via neural. Si és lesiona una part o una via es pot suplir mes o menys amb una altra zona.//Regeneració neuronal: Es sap que el cervell adult pot regenerar certes neurones deteriorades o poden néixer de noves.Distingirem tres regions: Cervell posterior: BULB, PROTUBERÀNCIA, I CEREBEL.//Cervell mitjà: per sobre de la protuberància:  MESENCÊFAL//Cervell anterior: HEMISFERIS I DIENCÈFAL.Estructura del SNC l: 1.Cervell posterior: Tronc cerebral: Conté uns quants cossos cel·lulars i els nuclis dels nervis cranials. Posseeix tres parts: BULB RAQUIDI(Situat just per sobre de la medul·la espinal i controla conductes vitals de forma automàtica: respiració, batec del cor, digestió)//PROTUBERÀNCIA (per sobre del bulb i s’encarrega d’enviar informació dels hemisferis cerebrals al cerebel)//CEREBEL(Està ple de plecs i circumvolucions. Coordina la força dels moviments i les habilitats motores)Cervell mitjà: (Mesencèfal): Es una estructura que està en el tronc cerebral per sobre de la protuberància. Controla els moviments dels ulls, coordina reflexes visuals i auditius.Cervell anterior: Consta del Diencèfal i els hemisferis cerebrals. Es el més desenvolupat. I més evolucionat.DIENCEFAL: conté dues estructures importants: Tàlem i Hipotàlem.Tàlem: Processa la informació visual i motora i l’envia al còrtex corresponent. Regula el nivell de consciència i les emocions.Hipotàlem: Controla el SNA i el sist. Endocrí, organitzant les conductes necessàries per la supervivència, lluita, alimentació, sexualitat...HEMISFERIS CEREBRALS (Telencèfal): Es la regió més gran i consta de: Còrtex, ganglis basals i sist. Límbic.Els hemisferis són dos: E i D interconnectats pel cos callós. Cada hemisferi controla la part oposada del cos. Els dos hemisferis no són idèntics.L’esquerra: Llenguatge, capacitat numèrica, analítica i científica.Dret: Habilitats espacials, artístiques i musicals.Els hemisferis tenen 4 lòbuls: FRONTAL, OCCIPITAL, PARIETAL I TEMPORAL.



Els lòbuls són regions dividides per fisures o “esquerdes”. Interhemisfèrica: separa longitudinalment els dos hemisferis.Fisura de Roland A nivell central.Fisura de Silvi: a nivell lateral. Dins de la regió dels hemisferis dels hemisferis: Ganglis basals: Relacionat amb el control dels moviments automàtics. Un descens de DA aquí provoca Parkinson./Sistema Límbic: Està a l’interior del lòbul temporal i intervé en les emocions i en les motivacions i posseeix dues parts: HIPOCAMP: te molt a veure en la memòria i l’AMIGDALA: intervé en el control de l’agressivitat i les emocions i en les respostes d’ira o tranquil·litat.//Còrtex: Capa externa qu envolta els hemisferis. Representa el 80% del pes del SN. Posseeix unes regions específiques que desenvolupen unes funcions, i segons això el podem dividir en regions:

Còrtex motor: està en el lòbul frontal: zona anterior de la fisura de Roland. S’encarrega d’iniciar el moviment voluntari. Si s’estimula es mou una part concreta del cos.//Còrtex sensorial: Lòbul parietal: zona posterior de la fisura de Roland. Rep informació que ve dels sentits: dolors, pressió..//Còrtex auditiu : està en el lòbul temporal: es processen les senyals des de les neurones de l’orella al cervell. Envien les senyals dels sons.//Cèrtx occipital:  En el lòbul occipital, arriben les sensacions o estímuls visuals provinents dels ulls.Cervell dretà i esquerre:Sperry va obtenir el Nobel a l’investigar les diferències entre les dues escorces cerebrals. Va estudiar el cervell dividit de pacients epilèptics.Tot i que cada hemisferi coordina els moviments i sensacions de la banda oposada del cos, es comuniquen a través del cos callós i cada hemisferi sap el que fa l’altre. Si es talla el cos callós el cervell està dividi. Ex: els pacients poden deixar estar un llibre amb la mà  esquerra encara que estiguin llegint amb molt interès. Això és per què l’hemisferi dret que controla la mà esquerra no pot llegir i troba la lectura avorrida. A vegades es troben fent gestos inadequats amb una mà sense tenir la intenció de fer-lo.Cervell d’home i de dona:  Els homes i les dones resolen de manera diferent problemes intelectuals. El seu cervell en el moment en que el fetus està a la panxa reben dosis d’hormones sexuals diferents si és nen o nena i el cervell es configura de manera diferent. Després durant la vida les experiències de cadascú modelen el cervell però cadascú ja era des de l’inici un cervell diferent.La capacitat global o intel·ligència pot ser similar però els homes resolen millor tasques espacials i raonament matemàtic i les habilitats motores i les dones els superen en habilitat perceptiva i una fluïdesa verbal més gran. També guanyen en càlcul aritmètic, en la capacitat per recordar detalls i són més ràpides en algunes tasques manuals.Una de les diferències més clares entre els homes i les dones fa referència a la parla i la funció motora que l’acompanya, ja que en les dones hi ha més facilitat per la comunicació. Sembla ser que el cervell dels nens i nenes s’organitzen de formes diferents en el desenvolupament en la infància.



4.3. El sistema nerviós perifèric:Està formada per grups neuronals (ganglis i nervis perifèrics) que estan fora de l’encèfal i la medul·la espinal. Es divideix en dos components: SN somàtic, SN autònom. Somàtic: Proporciona informació sensorial sobre l’estat muscular  i ambient extern a l’organisme, i envia missatges del cervell als òrgans sensorials i els músculs esquelètics. Controla les activitats voluntàries, ex: els músculs esquelètics que es mouen conscientment//Autònom:

Transporta transporta la informació des del cap als òrgans interns i a les glàndules. Regula les activitats involuntàries: batec del cor, pressió A.. El funcionament d’aquest sistema no és conscient sinó que funciona automàticament dirigent les neurones motores que mouen els músculs llisos de les vísceres i el múscul cardíac. Reacciona a les emocions: ansietat: sequetat de boca, sudoració, respiració ràpida, pes en l’estòmac...Està compost per el SN simpàtic: Activador de les funcions abans descrites per donar respostes d’activació al cos: lluita o fugida quan hi ha quelcom que ens irrita o ens espanta.  Ho fa alliberant adrenalina des de les suprarrenals a la sang.El SN parasimpàtic és el contrari: ralentitzador o tranquil·litzador de l’acció dels òrgans. Es responsable del repòs i manteniment del cos. Fa més lents els batecs del cor, redueix la sudoració, és a dir redueix l’activitat del simpàtic.En les situacions quotidianes els dos sistemes actuen per mantenir el cos en un estat d’equilibri. Actuen enviant neurotransmissors a la sang i d’aquí als òrgans. Adrenalina als òrgans del simpàtic  i l’acetilcolina el parasimpàtic.

 4.4El sistema endocrí: HOMEOSTASI: és l’equilibri de les funcions de tot el cos. Per mantenir-la es requereix l’actuació i regulació de moltes activitats fisiològiques. El responsable d’aquest manteniment és el SNA i el sist. ENDOCRÍ: El sist. Endocrí regula la química del cos. D’ell formen part les glàndules endocrines repartides per tot el cos. La funció de les glàndules és segregar hormones que van a la sang i d’aquí arriben als òrgans corresponents.//HORMONES: L’hipòfisi (dins del crani) és la glàndula directora dels sist. Endocrí. Produeix les següents hormones:Tirotropina o del creixemen//la luteinitzant LH  : en femelles fa madurar els òvuls/ en mascles provoca la secreció de testosterona//Les gònades: testicles i ovaris produeixen les hormones sexuals://Els ovaris: estrògens i progesterona: controlen l’ovulació l’embaràs i cicle menstrual//Els testicles: testosterona que estimula la producció d’esperma.Les gònades i les seves hormones són les responsables de les característiques sexuals secundàries: to de veu vello, pits...La glàndula tiroides (al coll) produeix tirosina que s’encarrega del cicle metabòlic responsable de transformar l’aliment en energia: es a dir determina si tens gana o set, el guany o la pèrdua de pes.Les glàndules suprarenals: als ronyons produeixen Adrenalina i NA  que activen el cos davant del perill (estrés)El pàncrees per sobre de l’estómac segrega insulina que controla el nivell de sucre en sang.



4.5. Tècniques d’exploració cerebral:Es possible estudiar l’estructura del cervell en post-mortem però no el funcionament. Les proves que tenim permeten estudiar parcialment el cervell.Les tècniques fonamentals estan basades en la imatge. Les proves fonamentals són les següents:

TAC: Tomografia axial computeritzada:  També se li diu escànner  i produeix  moltes imatges del cervell utilitzant raigs X , analitzant moltes d’aquestes imatges l’ordinador selecciona i ordena les més representatives. El que proporciona són radiografies molt precises de diferents seccions del cervell.Serveix per veure si les estructures cerebrals estan be o hi ha tumors o lesions per accident.També permet observar el flux sanguini, es a dir, si hi ha trencament d’algun vas amb pèrdua de sang.El problema és que la imatge que ofereix és estàtica i no permet veure funcionament.//EEG: Permet captar el flux elèctric de les neurones. El que mesura és el camp elèctric en la superfície del crani. Es capten una sèrie d’ones en un temps determinat i es veu si corresponen a una activitat elèctrica normal.//TEP: Tomografia d’emissió de positrons: Detecta la glucosa lleugerament radiactiva a mesura que és consumida pel cervell. El que es capta és quines zones del cervell consumeixen més glucosa segons l’activitat que es fa. Amb aquesta tècnica podem veure l’activitat del cervell en aquell moment. Això permet veure si les zones del cervell que han de treballar en una determinada tasca estan funcionant be.//RMN: Permet veure una imatge tridimensional del cervell o del cos. Es possible d’aquí obtenir talls bidimensionals  que ens puguin interessar. Això ens permet veure amb més detall l’anatomia i registra algunes dades bioquímiques dels òrgans i  teixits. Permet veure el cervell com si fos transparent.4.6 Malalties o patologies cerebrals:Quan hi ha una lesió del sistema nerviós pot alterar-se greument la personalitat o la conducta. En algunes malalties mentals no s’ha trobat encara la base biològica que s’altera, però en el futur quan perfeccionem les tècniques d’exploració del cervell podem trobar aquesta alteració que abans no podíem detectar.Isquèmia cerebral : Reducció de la llum d’un vas amb l’estretament del pas de la sang i posterior irrigació deficient d’una zona del cervell. Com està  pitjor irrigat li arriba menys oxígen i treballa pitjor. El resultat és un funcionament alterat de les parts del cos que estaven sent controlades per la zona isquèmica. Causa: taponament total o parcial d’un vas per un coàgul.//Vessament cerebral: Es produeix quan es trenca un vas i es produeix un hematoma que pressiona una zona del cervell i per tant funciona malament. Símpotomes similars als de l’isquèmia.//Autisme: Greu trastorn del desenvolupament que te com origen  un trastorn genètic que dona un mal funcionament del cervell: Poca capacitat de comunicació i de relació social, poc interés pel món que l’envolta i pautes de comportament repetitives.//Epilèpsia: Activitat elèctrica alterada de l’escorça cerebral que provoca uns atacs que poden ser generalitzats o parcials. Si la crisi és generalitzada es produeix la pèrdua de conciència, caiguda a terra i convulsions amb parada respiratòria durant uns segons. En les crisis parcials i ha convulsions en una part del cos.

Entradas relacionadas: