Qualitats dels vins

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,71 KB

 

1 CRIANÇA: ROURE:quan el vi entra en contacte amb la fusta, extreu d'aquesta certes substàncies que enriquiran el seu contingut organolèptic,propiciant la seva posterior evolucio mitjançant emvelliment en ampolla, a mes el vi es va anant afinat i evolucionant gracies a l'oxigen esteril que rep a traves dels porus del roure.En l'actualitat es concidera el roure, com la fusta mes noble quan es tracta de criança.Aquest roures pertanyen al genere quercus, els quals abastan mes de 250 especies. Existeixen dos tipus de roure: (A) Roure america: es mes abundant en substancia on el seu aroma ens fa recordar al coco; aquest asubstancia en l'anomenada metiloctalactona.El roure blanc es el mes cultivat; a costa rica destaca l'especie autoctona quercus oocarpa(B)Roure francès: els vins que entren amb contacte amb el roure francès contenent una quantitat minoritaria d'aldehids aromatics(aromes proxims a la vainillla). En cara que el roure frances es el me svalorat a europaa tmabe hi ha altres procedencies com Homgria,polonia rusia,Itlaia,peninsula iberica,pais baasc.BARRIQUES: la forma  mes utilitazada per poder mantenir el vi amb contacte amb fusta es conservar-lo em barriques on es produeix una oxidacio lenta i progressiva que afavoreix la formacio de convinacions entre els tanins de la fusta i els antocians del vi.Alhora es succeixen reaccions de polimeritzacio,condensacio i precipitacio dels tanins,arossegant col-loides i millorant la limpidesa.Com a consequencia s'obtenen vins amb un color mes estable,aromas mes complexos com la vainilla, especias i torrats i una major carga tanina que afavoreix a la criança.Les doles qu eofrmaran la barrica s'obtenen a partir de talls dels troncs, resepctant le sfibres de la fusta,que impediran futures fugues de la barrica, a continuacio es deixan secar, un avegada seques es munta la bota doblegant les doles ruixant-les amb aigua i escalfant-les al foc,cal cremar la superficie interior de les doles.Segons la profundidat es pot  distingirentre cremat lleuger de 3 a 5 mm;mitja torrat intens fins a 5mm;fort carbonitzacio del sprimer mil-limetres.Mnatenir una o varies barriques en un celler cansola es arriscat ja qu eel vi tendeix a evolucionar. L a barrica s'ha d'omplir preiodicamnt per compensar les perdues de liquid per evaporacio.El reomplert s'ha de realitzar amb molta cura i amb el mateix vi.Escollir un tipus de fusta i un grau de cremat optim.La conservacio en barriques requereix un control estricte.2 EMVASAMENT.(2A)Tipus i caracteristiques d'ampolles:bordolesa(cos i coll cilindrics units de forma abrupta, es poc esvelta amb poca cultura pel seu diametre,s'utiltza majoritariament per vins negres,especialment reserves) Borgonyesca(poca criança, cos i coll cilindric, units per un cos curt,esvelta amb una bona relacio altural/diametre,utilitzada per vins negres,blancs i rossats)Rhin(cos cilindric, unit al coll de l'ampolla per un coll llarg que predomina en el perfil, molt esvelta, utilitzada principalment en vins joves blancs i rossats i d'agulla)Cava(champagne frances, tambe utilitza el mateix embotellament, cos cilindric unit al coll de l'ampolla per un cos mitja, es esvelta , la seva principal caracteristica es l'aspecte reforçat que ofereix el gruix del seu vidre i en fons amb una acusada forma d'embut i s'utilitza per vins escumosos.(2B)CAPACITAT: la capacitat mes utilitzada per les ampolles de vi es de 750 ml.En establiments de restauracio es facil trobar ampolles de capacitats inferiors, en especial lanomenada mitja ampolla.Existeix la tradicio d'embotellar certs vins en ampolles de doble capacitat anomenadaes magnum i en el cas d eles caves i xampanys, un cataleg d'ampolles de gran format.Media botella(37.5cl)Botella(0.75cl)Magnum(1,5l)Jeroboam(3l)Rheoboam(4,5cl)Mathusalem(6l)Salmanazar(9L)Balthazar(12l)Nabuchodonosor(15L)Melchior(18L)3 EL SURO: l'estructura cel-lular; flexibilitat la qual permet adaptarse al coll de l'ampolla;elasticitat ja que recupera la seva forma i actua com a tancament;Adherencia ja que la seva superficie no rellisca lo qual evita el seu desplaçament;Inarterabilitat ja que es tracta de unproducte d'origen vegetal, pero no viu la qual cosa es dificlment desagradable;Hermeticitat, ja que totalment impenetrable per liquid i gasos;Comprensio i recuperacio, despres d'una comprensio recupera quasi el 85 % frl seu volum i el 94 pasades les 24 h.4 INSCRIPCIONS DE LES ETIQUETES  DELS VINS: l'ampolla acostuma a  a portar una primera etiqeuta que es trob asituada a la part cilindrica del cos de l'ampolla, i es mes habitual que portin un asegona etiqueta me spetita situada al punt diametralment oposat, pero tambe pot portar altres etiquete que el personalitzen i el distingeixen.INSCRIPCIONS:vins tranquils: (A)obligatories:noms de la do o la categoria qu e s'escagui,volum net de l'ampolla en unitats smetriques on el snumeros hauran de tenir un aaltuura de 4mm si la quantitat esta compresa entre 20cm3 i 1L;nom numero i direccio de l'embotellador;nom del pais d'origen si va a exportacio;grau alcoholic expressats en grams d'etanol per 100cm3 de vi.(B)Optatives: nom i marques comercials com  el color del vi, any de la verema,varietats de raim,sistema d'elaboracio, nom de celler vinicola,distincions i premis, numero d'ampolla consells al consumidor per un optim consum.Els vins de qualitat es habitual que la contraetiqueta tingui tota la informacio complementaria que constitueix un agarantia pel consumidor;origen i localitzacio de lles vinyes, varietats de les qu eprove el most i el seu contingut relatiu,tipu d'elaboracio.

5 METODE CHAMPENOISE: en primer lloc la vermea es una mica diferent a la d'un vi tranquil ja que busca un vi mes baix en graduacio alcoholica i mes elevat en acidesa .El mes habitual es realitzar les vinificacions per separat i els vvins obtinguts es barregen en les proporcions adequades per produir el vi base.Tambe esta permes en la barreja,barrejar amb vi basa d'altres collitees.En segon lloc tenim l'embotellat del vi base amb addicio de licor de tiratge, per poder povocar las 2 fermentacio 'shi afegeix el denominat licor sw tirateg compost per sucre i llevats fermentatius.Una vegada enbotellatsels vins amb el licor de tiratge,les ampolles es tapen amb un suro o amb una capsula metal-lica i es baixen al celler.En tercer lloc tenim la fase de fermentacio, aquest asegone fermentacio acostuma a durar els 3 primers mesos d'estancia al celler.En aquesta etpa la temperatura es molt crucial per la finor de l'escuma i la bombolla final es de 14 ºC pero si la temperatura es de 18ºC la bombolla es mes gruixuda.En quart lloc tenim la criança on el vi pasa a l'etapa de de la criança amb un temps d'estancia al celler es de 9 mesos per un cava i 15 per un xampany.En cinquè lloc tenim la fase de pupitre que vindria a ser el remogut on les ampolles s'han de netejar, per aixo es situen en els famosos pupitres,realitzant el remogut manual o be en giropalets amb un sistema mecanic amb un programa qu el fa girar i moure la quantitat de vegades que es programi tota la gabia i finalment quan tots els sediments estan al coll de l'ampolla, es quan lampolla esta en punta.En sisè lloc, tenim el desgorjament es opa l apart del coll de ampolla on es congelara i es fara sortir la part dels llevats.Y per ultim tenim l'addicio del licor d'expedicio on abans de tapar l'ampolla decidim el grau de dolçor.Afegirem el licor d'expedicio, segons s'elaboren: BRUT NATURE(sense adicio de sucre)EXTRA BRUT(fins a 6gr de sucre per litre)BRUT(12 grm per litre)SEC(17-32 grm per litre)SEMISEC(30-50grm per litre)DOLÇ(mes de 50 grm per sucre per litre) 

Entradas relacionadas: